Un altre cop de mà d'Obama

El polític de la Lliga Ferran Agulló va escriure al Llibre de cuina catalana: “Així com Catalunya té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té també una cuina.” La cuina, o, més ben dit, alguns plats –Pla ho va deixar anotat a El que hem menjat–, entren dins de la categoria de símbol. Seguint Pla, el pollastre amb llagosta i el niu de Palafrugell són exemples de cuina nacional, concepte que en temps de globalització, McDonald's, pizza i Kentucky Fried Chicken caldria matisar una mica. Però si admetem que n'hi pot haver, de cuina nacional, i n'hi ha gràcies a meravelles com les esmentades, els escocesos –com tothom, fins i tot els nord-americans i el Coast to Coast apple pie– també tenen plats nacionals. Parlo dels haggis, un farcit que barreja cor, fetge i pulmons d'ovella i/o be, picats, i combinats amb ceba, farina de civada, sèu, espècies i sal. Es presenta en forma d'embotit, més gruixut que un bull, i prèviament s'ha cuit tres hores. Anar a Escòcia i no tastar-ne és un menyspreu i una oportunitat perduda.

Des de fa 43 anys, i per raons sanitàries, els EUA n'han prohibit la importació, per a desgràcia de bona part dels dotze milions d'escocesos o descendents que hi viuen. Perquè ja se sap que no hi ha pitjor nostàlgia que la de la cuina de la mare –o la del pare, per no ser masclista–, i si no es pot satisfer com Déu mana, el grau de frustració és elevat. Tot i els reiterats intents dels darrers anys del govern escocès de pressionar les autoritats nord-americanes per aixecar-ne la prohibició, Edimburg no se n'ha sortit. És famós –i ofensiu– el record que es té a Escòcia de la visita de l'aleshores president George W. Bush el juliol de 2005, a la cimera del G-8 de Gleneagles, i el refús que va fer d'un plat de haggis. S'estimava més hamburgueses i Coca-cola.

Aquesta setmana, a instàncies dels productors, el ministre de la matèria britànic, Owen Paterson, demanarà a Washington una vegada més que els EUA s'obrin als haggis, com ho estan al whisky. De seguida, el seu homòleg escocès ha dit que només se'n preocupa perquè hi ha el referèndum a les portes i Londres vol aparèixer com el defensor del plat nacional escocès i dels interessos dels escocesos. Veritat o no, l'administració Obama té una altra oportunitat d'intervenir en el debat, com ja va fer al costat de David Cameron a mitjan juny des de Brussel·les. Dir sí als haggis és ajudar al no a la independència? És una manera de veure-ho. Sigui com sigui, compte amb el colesterol.

FALTEN 77 DIES