Els aforats

No hem vist mai que els aforats expresidents, Pujol, Aznar, González, Montilla i tots els altres declarin en una comissaria de barri per un afer que succeí quan eren presidents. Ho hem vist a França. Sarkozy va ser retingut per tràfic d'influències. Ni a Alemanya, ni al Regne Unit, ni als EUA hi ha aforats. A Portugal i Itàlia no existeix cap més aforat que el president de la república. A França només són aforats el president de la república, el primer ministre i els ministres en actiu.

A Espanya hi ha deu mil persones que tenen el dret, en cas de ser imputades per un delicte, de ser jutjades per un tribunal diferent al que correspondria a un ciutadà normal.

Els aforats són vistos per una gran majoria de persones com uns ciutadans privilegiats. Es considera que no és el mateix ser jutjat per un alt tribunal que per un jutjat ordinari i caure a les mans d'un jutge malèvol que t'agafi de cap de esquila. Com més pública és la persona jutjada més l'acompanya l'anomenada “pena del telediario”.

Els aforats tenen en la seva contra que, en ser jutjats directament per un tribunal superior, perden el dret que tenen tots els ciutadans a presentar recurs davant un tribunal superior en cas que el veredicte li hagi estat desfavorable.

La classe política està tocada. Desprestigiada. D'un temps ençà hi ha certes dificultats per trobar persones vàlides que vulguin exercir càrrecs públics. Es consideren mal pagats i sobretot exposats perillosament a la llum pública. Ni el privilegi de l'aforament, ni el cotxe oficial, ni les dietes, ni un status diferenciat fan que moltes persones vàlides tinguin ganes de servir la pàtria.

Seria injust generalitzar. La majoria de polítics s'han abocat a la seva feina. Uns pocs han posat la mà al calaix, han fet tràfic d'influències, han volgut mantenir l'escó essent imputats, etc. Aquests pocs han desprestigiat la política i han pagat justos per pecadors. Ha d'haver-hi debat sobre la qüestió. Serè i sense tirar-se els plats pel cap. Vingui de Catalunya o d'Espanya. Dels partits de dretes o d'esquerres. Dels governs... No calen aforaments, ni privilegis. Que sigui vigent la norma de qui la fa la paga i també la que dicta clarament que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ha de semblar-ho. Encara que semblin populismes.