opinió
El Parlament diu no al ‘fracking'
Així de clar, ras i curt. Ahir una àmplia majoria del Parlament de Catalunya va solemnitzar la negativa a aquesta tècnica d'explotació del medi natural que ha neguitejat més d'un poble, vila i comarca del nostre país. Fa un any vam constituir la comissió d'estudi del fracking al Parlament de Catalunya. Durant aquest temps hem escoltat 35 compareixents: científics, especialistes i alcaldes de poblacions afectades, entre d'altres. De fet, la primera compareixença al Parlament va ser del conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, amb un informe qualificant aquesta tècnica de “poc recomanable”.
Ara sortim amb un ampli consens, amb unes conclusions elaborades per CiU, ERC, ICV i parcialment la CUP i amb el suport també del PSC i Ciutadans. Ho hem treballat en comissió parlamentària i, sent permeables a tot allò que hem escoltat, podem dir –més enllà del simple eslògan partidista– amb arguments tècnics i amb profunditat que a Catalunya rebutgem aquesta pràctica. Hem reforçat els nostres arguments. Tenim una base sòlida, científica i argumental per discutir i rebatre les paraules d'aquells que des de lluny estant, des de 600 quilòmetres, des de Madrid ho volen permetre o hi estan a favor.
Quin sentit té donar permisos des d'un Ministeri per a una realitat tan concreta com Riudaura o Agramunt? Quin sentit té voler explotar aquests hidrocarburs, quan en les conclusions ho considerem “no fiable”? Quin sentit té? Tenint en compte que el “baix interès per als interessos energètics del país no justifica els costos socials locals que podrien produir-se”. En defensa dels nostres ciutadans, del nostre medi ambient i en defensa de la sostenibilitat del país, des de CiU, contundentment demanem al Ministeri d'Indústria i al seu titular, el ministre Soria, que no autoritzi les quatre sol·licituds d'investigació que tramita en territori català. També hem de valorar la mobilització social que hi hagut i que des del Parlament hem sabut vehicular les seves demandes, que també són les nostres.
Perquè més enllà de la voluntat i la posició dels partits a Catalunya, cal considerar que la problemàtica es genera a partir del títol competencial que permet a l'Estat disposar de l'exclusivitat pel que fa a l'explotació dels recursos naturals a partir del fracking. Per tant, no hem d'oblidar –com en molts altres casos– que ens trobem davant un conflicte competencial.
El govern espanyol té competències a atorgar permisos de prospecció i extracció. El govern de la Generalitat només pel que fa a investigació. En allò que li pertoca, el govern de CiU ha actuat coherentment, d'acord amb la llei, i amb sensibilitat amb el territori, denegant el 15 d'octubre del 2013 els permisos d'hidrocarburs Darwin i Leonardo, com prèviament ja n'havia descartat un altre.
Aquests tres permisos demanaven investigar a les comarques de la Noguera, l'Urgell, la Segarra, el Solsonès, l'Anoia, Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès. Són nou comarques. Segurament no són les més poblades del país, però no podien ni poden veure com els efectes d'aquestes tècniques podien posar en risc el seu medi ambient, el seu ecosistema. Les conclusions votades per la gran majoria dels grups són clares: “Pot ser ineficient tant en l'àmbit energètic, com econòmic i socioambiental.”
Diem no al fracking. Catalunya no té ni l'extensió, ni els recursos naturals, ni les necessitats energètiques dels Estats Units –que és on s'utilitza més aquesta tècnica–. Catalunya té el seu propi ecosistema i l'hem de mantenir sosteniblement. Hem assolit un ampli consens polític i hi farem front comú. I des d'aquest front, demanem que se'ns deleguin les competències estatals, per controlar des de Catalunya la defensa del medi ambient, el camí cap a un horitzó renovable i sostenible, i fer-lo des del Parlament al costat dels nostres ciutadans i dels nostres ajuntaments.