Maletes, maletes

La setmana passada Manuel Cuyàs es plantejava en un article la contradicció entre l'afany per atreure gent a esdeveniments singulars i indrets turístics i les incomoditats que causen les multituds. Al cap de pocs dies el conflicte saltava a les primeres planes dels diaris arran de les aglomeracions que col·lapsen cada dia el mercat de la Boqueria de Barcelona. El títol de l'article d'en Cuyàs era justament aquest: “Massa gent”.

Els barcelonins ja no conjuguem el verb ramblejar. Fa anys que el turisme massiu ens va treure les ganes d'anar Rambla amunt i Rambla avall sense cap altre propòsit que passejar. I aviat deixarem d'anar a la Boqueria, que exemplifica la confrontació entre qualitat de vida quotidiana i subordinació al turistam. Els turistes baden, s'encallen, fotografien les llagostes, el cap i pota i els manats de calçots, però on es gasten els quartos és en la halància preparada. Per això els paradistes estan dividits: els que volen més turistes i els que veuen com els clients de tota la vida deixen d'anar-hi perquè a la Boqueria ja no s'hi pot fer ni un pas, i menys encara amb el carretó de la plaça.

Cada dia hi ha més hotels a Barcelona, però observo que l'Eixample és un moviment continu de maletes que entren i surten de cases particulars. Maletes i més maletes en un trànsit incessant. Com que als portals no hi veig cap indicació d'establiment hoteler ni d'apartament turístic, penso que visc envoltat de conciutadans que fan calerets negroides llogant habitacions i pisos sencers. Coincideixo doncs amb en Cuyàs: massa gent. I tots en grup. Grans taps humans a la Boqueria, al metro, a la vorera, als bars, a qualsevol indret que vingui en lletra petita en una guia turística. I també grans grups en bicicleta, per la vorera, és clar. I ara s'estila molt anar vestits tots amb la mateixa samarreta, el mateix fulard i la mateixa gorra. Talment ramats.