Catalunya, a la copa del món de futbol del 2018?
Si una samarreta de la selecció catalana d'hoquei amb la inscripció terrorista Catalans want to vote ha provocat les ires de les autoritats esportives espanyoles, no vull imaginar-me quina gràcia deu haver-los fet l'article publicat per The Independent de Singapur, amb un títol d'allò més suggeridor: “Copa del món: l'èxit dels nous estats”. El diari asiàtic recordava la presència de molts estats joves al mundial de futbol, i explicava que “només en el passat quart de segle el món ha assistit a la creació de més de 30 estats sobirans. Els esdeveniments polítics han impulsat nacions (o províncies amb tendències secessionistes) dins un estat, a aixecar-se i buscar la sobirania”. Aprofitava per destacar que en molts casos, els nous estats derroten les seves exmetròpolis, i recordava el propi cas: “12 anys després de separar-se de Malàisia en 1965, Singapur va debutar en les fases classificatòries de la copa del món enfrontant-se precisament a Malàisia i derrotant-la per 1 a 0. Malàisia va ser eliminada i Singapur va jugar un play-off amb Hong-Kong”. Sorprenentment, l'article duia un subtítol dedicat a casa nostra: “Catalunya, en la propera copa del món?”, es preguntava. I detallava que “tot i que Espanya, com el Regne Unit, fa front a una crisi de desunió (Catalunya farà un referèndum d'independència al novembre) la roja encara rep el suport dels catalans pels catalans que defensen els colors del Regne d'Espanya, com ara Cesc, Xavi o Piqué. En comptes de promoure la unitat, el triomf del 2010 va emfasitzar la fractura. Els mitjans de Madrid menyspreaven l'aportació dels jugadors catalans i els mitjans catalans hi posaven tot l'èmfasi”. La frase final de l'article de l'Independent de Singapur és de traca: “Si Catalunya guanya la seva independència, que no us sorprengui que la nova selecció catalana faci a Espanya el mateix que Singapur va fer a Malàisia a la primera oportunitat.” Amén.
Independència
i abdicació
La renúncia al tron per part de Joan Carles de Borbó encara és motiu d'anàlisi als mitjans d'arreu del món, en moltes ocasions en clau catalana. És el cas del diari El Día de la ciutat de La Serena, al nord de Xile. El columnista internacional Tomás Cantuarias Bernal feia un paral·lelisme molt interessant entre els moviments d'independència sud-americans i el nostre país: “Una abdicació reial a Espanya va permetre que les nostres nacions hispanoamericanes esdevinguessin repúbliques independents. Això va succeir a començaments del segle XIX gràcies a la invasió de Napoleó Bonaparte. En aquests dies, novament el rei d'Espanya ha abdicat. En el subsòl es mouen forts corrents independentistes, com ara al País Basc i a Catalunya. És molt probable que els líders naturals i la gent del carrer aprofitin aquesta conjuntura de canvis en la cúpula reial per donar major èmfasi a les seves pretensions i passar a l'acció. D'altra banda, hi ha grups importants d'espanyols que desitgen senzillament abolir la monarquia i implementar la república. No els falta raó: per què s'ha de mantenir amb tots els luxes una família que s'ha desprestigiat i que a la pràctica no serveix per res?” Es pot dir més alt però no més clar.
