Espanya ens estima
La FAES s'excita
a Guadarrama
Des de dilluns 30 fins avui, el Campus FAES 2014 ha discutit al municipi madrileny de Guadarrama “les idees més importants que informen el debat públic actual sobre política”. I els catalans, modèstia a part, som molt importants. Dimarts i dimecres es va desenvolupar el curs La constitució territorial i el desafiament secessionista i alguns dels ponents es van posar les botes.
El diputat del PP al Congrés Pedro Gómez de la Serna afirmava que “qualsevol espurna farà saltar la violència”. Una tesi que també abonava divendres Hermann Tertsch a l'ABC: “Si no es posa fi a la deriva de radicalitat, s'arribarà a la violència a Catalunya, que no ho dubti ningú.” Sembla que en tinguis ganes... Perquè no tenen cap argument ni indici. Com els passa sempre.
També va participar en les jornades l'exmagistrat del Tribunal Constitucional (sí, sí, un dels que va redactar la sentència del 2010) Manuel Aragón que, en una entrevista a El País de divendres, afirmava: “L'error greu va ser l'Estatut de Catalunya, no la nostra sentència.” I a la pregunta del periodista de com se sent quan veu sortir al carrer milions de persones, afegia: “Em fa pena. No passa res perquè surtin al carrer milions de persones. Demà poden sortir defensant la pena de mort; la Constitució no ho permet i sanseacabó.” La pena de mort?
La palma, però, se l'emporta Ramón Rodríguez Arribas, exvicepresident del TC i també redactor de la sentència de l'Estatut. “Hi ha –i això no m'atreviria a dir-ho als militars– fins i tot raons estratègiques. No podem consentir que Espanya torni a ser amputada. Ja ha patit força amputacions en tota la seva història.” I perquè no torni a passar, el magistrat del Tribunal Suprem defensa estratègies “en el sentit militar de la paraula”. Ells sí que mereixen un qüestionari inquisidor.
Una proposta benvinguda
La sectorial de defensa de l'ANC fa una “proposta orientativa” sobre com hauria de ser una força naval de Catalunya. L'Assemblea es desmarca de l'informe, ja que és només una idea més proposada en el marc del projecte El país que volem.
Amb aquesta notícia, i el fet que hi hagi una sectorial de l'ANC anomenada Intel·ligència per la Independència (que no té massa a veure ni amb espies ni amb guerra freda), els mitjans espanyolistes han embogit i han dedicat més d'una cinquantena de notícies, articles i editorials a la qüestió. D'arguments no n'han tingut mai gaires. Ara ja no saben ni de què parlar. O potser sí que ho saben: de la llei, l'exèrcit i la violència. Allò de sempre.