5.967,60 euros, per catorze

Un dia dels anys vuitanta, un familiar meu que treballava com a conserge al Museu Tèxtil de Terrassa (que depèn de la Diputació de Barcelona) em va ensenyar una fotografia. Es tractava d'una petita celebració dels treballadors –crec recordar que algú es jubilava– amb unes pastes i gots de plàstic: “Mira, aquest d'aquí es diu Manel i només ve molt de tant en tant perquè serà el pròxim alcalde de Sabadell dels socialistes. Sempre saluda tothom, és un noi molt trempat.” Francament, la veritat és que no m'ho vaig creure gaire. Fins que, passats uns quants anys, m'ho va tornar a recordar: “Veus, aquell que et deia ens ha dit que plega i també ha portat una mica de berenar. Com que ja ha guanyat les eleccions...”

Manuel Bustos és el producte d'un sistema polític volgudament opac, que es va consolidar com a resultat del pacte entre les elits franquistes i les de l'oposició, tant a Madrid com a Sabadell. Un règim que ha mantingut la ciutadania a distància, on els pactes s'han fet a la rebotiga, a base de sobreentesos i triangulacions entre els diversos àmbits d'influència. Un conjunt de mecanismes discrets on personatges com Bustos han trobat els mecanismes adequats per arribar a dalt de tot.

I el més dur d'empassar és que allà s'ha instal·lat, des dels temps d'aquell museu. Perquè avui, mentre vostè llegeix aquest article, el PSC i la resta de partits permeten que Manuel Bustos continuï mantenint el càrrec de regidor a Sabadell, a més del de diputat adjunt a la vicepresidència quarta de la Diputació de Barcelona, el de vocal de la comissió informativa d'Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies i, en el llindar del sarcasme, el de vocal de la comissió especial de Comptes. Tot plegat, 5.967,60 euros al mes, per catorze pagues. I 1.640 euros més en concepte de dietes, la seva especialitat.