Joan M. Bofill

Fa cent anys, la nit del divendres 29 de maig de 1914 moria Joan Maria Bofill i Roig, doctor en ciències físiques, alcalde de Figueres, apassionat polític federal, compositor, membre de la lògia Llum de Figueres, periodista de combat i catedràtic de l'institut Ramon Muntaner. Considerable personalitat de la nòmina de cap a dos mil professors que han passat pel dit centre i que el singularitza entre els federalistes figuerencs, catalans i estatals (?) en el mig segle que va del Sexenni Revolucionari engegat el 1868 fins a la seva mort. Poca cosa sabem de Bofill; Josep Pla, amb poca simpatia, en fa l'anècdota: “Era el papa empordanès de les idees avencades, i... havia quedat consagrat com l'ateu i el materialista més agosarat del país... Que si algú, després de mort volia el seu cos, el posés en una retorta, hi posés foc a sota i que, dels gasos que sortissin de la combustió, n'il·luminessin el local on havia de tenir lloc la vetllada necrològica en honor seu. Aquesta clàusula féu tremolar les esferes de l'Empordà, i a la gent benestant, quan l'explicaven, se'ls posava la pell de gallina.” Pla també abona la incertesa perquè l'escriptor tenia 17 anys quan Bofill va morir, i feia temps que vivia retirat de l'activitat pública: “Més tard, vaig conèixer-lo personalment. Era un senyor baixet, de barba blanca molt ben treballada, pulcrament vestit, net, les mans dibuixades i fines. Era el tipus clàssic de l'ateu sec i fred.” Però Bofill a la foto del Casino Menestral –en fou president– presenta un altre aspecte: el veiem aplomat, amb gest decidit, maxil·lar potent, bigoti imperial, ulls grossos i mirada neta..., vaja: un Wyatt Earp empordanès. A l'institut, Bofill és el professor que va a favor del més dèbil, que reclama la legalitat, que es preocupa pels més mal pagats, que dóna suport a l'alumne que se sent mal avaluat i sol·licita un examen extraordinari... Anticlerical, lliurepensador, catalanista i d'esquerres, exercí de secretari dels dos presidents de la República, Figueras i Pi i Margall, i del ministre figuerenc Tutau; fou diputat al Congrés, i mentor del futur alcalde Marià Pujolar i del polític i home de lletres Josep Puig Pujades. I, compositor, és autor d'un Himne al treball que va ser molt popular i de la Marxa fúnebre que fou interpretada mentre el portaven a enterrar. L'historiador Albert Testart estudia Bofill i un dia ens posarà el focus sobre aquest considerable figuerenc que de moment resideix als llims de la desmemòria.