Ara és l'hora
La tercera via s'està preparant pas a pas, encara que no ens ho sembli, o és que penseu que el canvi, precipitat, de monarca i els canvis recents al Partit Socialista són casuals?
Un dels problemes més importants que té la tercera via és la falta de credibilitat de l'Estat espanyol davant dels ciutadans de Catalunya, per això tots els canvis efectuats tenen l'objectiu de reforçar aquesta confiança, no només davant de Catalunya, sinó també davant d'Espanya i del món. També al PSOE hi posaran cares noves, més joves i menys marcades políticament perquè puguin liderar el canvi a Espanya i possibles ofertes a Catalunya.
El senyor Pérez Rubalcaba ha estat la cara visible durant molts anys, recuperat i tornat a recuperar en moments complicats, feia 21 any que estava dins del món de la política i això no és gaire bona presentació quan es parla de regeneració democràtica. Hi era quan Rodríguez Zapatero es va comprometre a respectar l'Estatut, aprovat pel Parlament de Catalunya, hi era quan es va votar l'Estatut a Catalunya i hi era quan Catalunya va dir prou l'11 de Setembre del 2012 i del 2013. Rubalcaba ha estat testimoni i en alguns casos còmplice de molts incompliments de l'Estat espanyol envers Catalunya. I tot i que el discurs dels futurs dirigent és el mateix que els dels dirigents d'abans, les cares són més noves, són més joves i amb un aire més modern.
s'hi resistiran tant com puguin, però al final quan ho vegin tot perdut faran el pas, ens faran alguna oferta, amb l'objectiu immediat d'aturar la consulta i retardar el procés sobiranista. Segurament no serà una oferta com nosaltres l'entenem, ens proposaran fer-ho de manera legal i acordada, intentaran per tots els mitjans que passi el 2014, posposar-ho pel 2015 o 2016. Saben que per a nosaltres enguany és un any important i saben que la tensió i la mobilització no es pot allargar més de tres o quatre anys i que un cop passat el punt àlgid, que serà entre finals d'enguany i principis del que ve, l'interès pot començar a baixar. Nosaltres hem de fer tot el contrari, no acceptar cap demora ni retard en el procés perquè el govern espanyol ha tingut moltes oportunitats per oferir-nos pactes i fer-nos propostes i no ho ha fet. Per a nosaltres, l'Estatut de Miravet ja era una tercera via i no el van acceptar. De fet, durant els darrers 100 anys hem redactat quatre estatuts i tots quatre han estat rebuts de la mateixa manera pel govern espanyol, amb un no. Fa basarda veure que malgrat el pas del anys entre un estatut i l'altre els arguments presentats eren similars i les actuacions dels dirigents unionistes, també.
Tenim experiència històrica i la nostra experiència ens ha ensenyat que l'Estat espanyol no respecta els pactes, perquè la gran majoria d'acords que ha fet amb Catalunya els ha incomplert sistemàticament i no ha passat mai res, perquè nosaltres no tenim instruments per fer que es compleixin. Els tribunals que ens han de defensar d'aquests incompliments són escollits per l'Estat que els incompleix.
La justícia que ha de ser imparcial no ho és, els tribunals treballen per a l'Estat que els ha triat i els manté, i aproven o rebutgen allò que està a favor del manteniment de l'Estat que els permet exercir. I en última instància, sempre es pot recórrer al Tribunal Constitucional, el més polititzat de tots i el més desligitimat per decidir si allò que afecta Catalunya està d'acord o no amb la Constitució.
Hi ha un seguit d'exemples que demostren aquests incompliments sistemàtics, des de l'incompliment d'articles sencers de l'Estatut fins a promeses i acords en temes d'infraestructures, traspassos, finançament, etc. Precisament aquests dies tenim una prova evident i reiterativa de l'incompliment del compromís de l'Estat espanyol amb Catalunya amb la negativa del retorn dels papers de Salamanca. Un retorn absolutament legítim, avalat pels tribunals, però que l'Estat es nega a dur a terme, tot i reconèixer que són documents d'institucions catalanes i de ciutadans de Catalunya. Són un botí de guerra, són el fruit d'un espoli, però es neguen a retornar-los i no hi podem fer res; qui ens empara, quins instruments tenim per exigir el seu retorn? Per això volem un estat per poder adreçar-nos a l'Estat espanyol de tu a tu, per poder gaudir del respecte que totes les persones i tots el pobles mereixen.
Estiguem preparats, és normal que intentin tot el que estigui a les seves mans i també el que no hi està per impedir que aconseguim la independència. Arribi el que arribi, tranquils, no passa res, només cal que estiguem preparats i sapiguem que res ni ningú podrà aturar el procés que tots junts estem construint, no només perquè és el millor per a tots els que vivim en aquest país, sinó perquè sabem que ara és l'hora.
