El constant maltracte al català

ireu, només per la llengua jo ja faria un pas ferm endavant. Algú dirà que allò important per què cal lluitar és per obtenir una independència política i financera com cal. I és veritat, perquè una cosa portarà a l'altra, però el fet de no poder viure plenament en català en la Catalunya del 2014 ha esdevingut una injustícia flagrant a la qual cal posar remei. La qüestió, si l'analitzem a fons, és ben dramàtica i un cas únic a Europa, si no al món: una llengua parlada per prop de deu milions de persones no té la presència social que li correspondria. Un qüestió que se solucionaria fàcilment amb un estat al darrere. Només cal fer una volta pels nous estats sorgits a partir del 1990 per comprovar-ho.

La decepció és màxima després de més de trenta-cinc anys de democràcia espanyola i d'autonomia política a Catalunya. No cal fer un repàs exhaustiu a la situació actual d'ús social del català –amb dèficits molt importants en àmbits clau com la justícia, els mitjans de comunicació o l'etiquetatge– per arribar a la conclusió que, malgrat que se n'ha ampliat el coneixement, gràcies a la feina feta a les escoles, la nostra llengua continua ben maltractada. Hi ha hagut desídia i també mala fe per part de l'Estat espanyol, que no ha fet complir, ni ha permès que es compleixi, el que proclama la Constitució en el sentit que cal protegir i promoure les diferents llengües oficials. Els atacs a la immersió lingüística, al Principat i a la resta dels Països Catalans, són la cirereta del pastís de la gran mesquinesa política i humana en què han convertit el tema de la llengua el PP i el PSOE. Des de la Generalitat tampoc no s'han fet els passos ni la pressió necessària per millorar la situació. Mirat amb perspectiva ja es veu que hi havia molt més marge per actuar. Finalment, hem pressionat prou els ciutadans? És evident que no. Només cal imaginar-se què farien espanyols, francesos i alemanys si un dia anessin al supermercat i no trobessin ni el deu per cent dels productes –i tiro llarg– etiquetats en la seva llengua.

Els catalans tenim l'oportunitat de revertir aquesta situació. És ara o mai. I els ciutadans en tenim un munt d'eines per aconseguir-ho. Rebutjant, per exemple, productes que menyspreïn el català. Comencem a passar llista?

M