Opinió

La columna

Arremangades

L'Obama amb camisa és “un dels nostres” i està a punt de posar-se a treballar per a nosaltres

He assistit a una jornada de formació per a càrrecs públics; ho vaig trobar tot molt interessant, però em vaig quedar amb dues idees, i hi he estat donant voltes. Una, els petons. No és la primera vegada que es parla de l'abús que es fa dels petons per saludar desconeguts. Som tan petoners i petoneres! Els homes encara se n'escapen, però sembla que les dones hem de passar per força pels petons... Fins i tot hi ha qui pensa que si una dona no petoneja a tort i a dret és perquè és freda i estirada... Jo sóc molt partidària de les encaixades de mans: una encaixada ben feta –forta, enèrgica, que duri el que ha de durar, mirant-nos als ulls– és fantàstica! Proposo, doncs, donar la mà, sempre, homes i homes, dones i dones, homes i dones, i deixar els petons per als amics i per a casa... o per més endavant.

L'altra cosa que m'ha fet rumiar és més important, tot i que pot semblar més frívola. Es tracta de la roba que portem i del que significa. Tots hem après que una imatge de l'Obama amb les mànigues de la camisa –però quina camisa!– arremangades, amb corbata o sense, dóna una imatge de familiaritat, espontaneïtat i proximitat. L'Obama amb camisa és “un dels nostres” i està a punt de posar-se a treballar per nosaltres. Tots sabem també que a les grans cimeres tots els polítics homes van igual perquè és la manera de no sobresortir, no fer el ridícul i sentir-se segurs. Però si jo un dia me'n vaig a una escola de P3, què em poso? Per semblar pròxima, informal i casolana, “una dels nostres”, m'he de posar xandall? Una samarreta? No se sap. Per què no se sap? Doncs perquè hi ha encara poc costum, encara no hem creat estereotips –tret de les jaquetes de la Merkel–, encara fa massa pocs anys que les dones tenen un lloc en la política. Ja vindrà. Mentrestant, com que no tenim el comodí d'anar amb corbata o sense, amb americana o sense, amb les mànigues arremangades o sense arremangar, tenim una mica més de feina a pensar què ens posem, però som més singulars, menys calcades les unes a les altres, encara fantàsticament originals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia