L'elecció de l'alcalde
Ja sabem que, ara mateix, tenim altres temes polítics que ens interessen molt més i que tenen més urgència. I sabem, també, que el PP ha posat aquesta qüestió damunt la taula únicament amb el propòsit de treure'n algun rèdit partidista i mirar de salvar unes quantes alcaldies importants que corre el risc de perdre. Finalment, també és evident que un tema com aquest ha de ser debatut i resolt amb calma i sense presses, i sobretot lluny de la proximitat d'unes eleccions municipals. Així i tot, ara mateix figura a l'agenda política i per tant és bo que entre tots anem reflexionant sobre els diversos avantatges i inconvenients que ens planteja una manera diferent d'elegir els nostres alcaldes.
Sembla que l'element principal que tothom posa en relleu és la governabilitat dels ajuntaments. Es tractaria, segon això, d'assegurar que els pobles i ciutats tinguin un executiu fort i estable que pugui
prendre sense gaires entrebancs les decisions que els convenen. Vist des d'aquesta perspectiva, n'hi ha molts que pensen que fa falta reforçar l'autoritat de l'alcalde i augmentar el seu marge de maniobra. D'aquesta manera s'evitaria la inestabilitat que suposa, per exemple, la presència al consistori de grups petits i diversos,
capaços de forçar majories i presidències fins i tot contra natura. Els qui això defensen tampoc no veuen de gaire bon
ull aquests ajuntaments on dos o tres
partits es reparteixen l'alcaldia fragmentant l'exercici del càrrec al llarg d'un sol mandat.
Doncs bé: voldria defensar
un punt de vista totalment contrari a aquesta concepció del poder municipal. Perquè, si bé és veritat que els ajuntaments tenen una funció executiva fonamental i han de poder governar amb eficàcia i autoritat, també ho és que, al mateix temps, tenen un caràcter representatiu que no pot ser
menystingut de cap manera. Un ajuntament és un petit mosaic que representa la pluralitat dels ciutadans del seu municipi, de manera que és al ple municipal on s'ha de produir un debat polític de gran transcendència que acabarà marcant les decisions que s'han de prendre. I aquesta diversitat s'ha de poder plasmar en la composició de la corporació i en la formació tradicional de majories i minories, de la mateixa manera que es fa en els parlaments. En aquest sentit, considero una traïció a la voluntat popular la pretensió d'alguns d'afavorir el grup vencedor a les eleccions amb l'atorgament d'un plus addicional de representativitat en la corporació: d'aquesta manera, sens dubte, l'equip de govern podria fer la seva feina amb les mans més lliures, però es vulneraria d'una manera flagrant el resultat electoral.
D'altra banda, i ben diferentment de com ho veuen d'altres, sóc contrari al presidencialisme abusiu que trobo que prou que ja corre per la nostra vida política. Per això sempre em van desplaure les queixes dels diputats de CiU que trobaven terrible que pogués ser president de la Generalitat el representant d'un partit que no era el primer en el nombre de diputats: per a mi, aquella era una concepció completament equivocada de la vida democràtica. Així és que defenso que ni les eleccions del Parlament ni les eleccions municipals han d'atorgar la presidència dels governs a la força més votada –que a vegades guanya amb un percentatge minúscul–, sinó a aquell candidat i a aquell partit que sigui capaç d'aglutinar al seu voltant la majoria de la cambra o de la corporació municipal. Aquesta és, indiscutiblement, la translació més fidel de la voluntat popular. Sacrificar-la a una pretesa “eficàcia” abona les majories absolutes i les prepotències i arracona els beneficis que s'obtenen amb l'esperit del pacte i de la transacció, de la negociació i el diàleg.
En definitiva, em semblaria un error procedir a l'elecció directa de l'alcalde (o del president) o donar al partit vencedor una representació suplementària que no té. Prefereixo la dificultat quotidiana d'haver de buscar consensos a cada moment que no pas l'abús i la prepotència d'una concepció presidencialista de les nostres institucions democràtiques.
