El dic

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha sorprès amb la seua proclama, més aviat advertència, sobre el creiximent de l'independentisme al País Valencià. Ha dit als seus col·legues espanyols que si no l'ajuden el dic podria trencar-se i les aigües del sobiranisme podrien entrar ràpidament també al sud.

Posem les coses a lloc: Fabra el que intenta és cridar l'atenció sobre ell mateix. Ser del PP no l'ajuda a l'hora de no patir el maltractament fiscal i financer que l'Estat dispensa a les autonomies, especialment a les riques. La situació de la Generalitat Valenciana és un desastre absolut en part pel balafiament de recursos però també pel maltractament de Madrid. Fabra el que fa és pegar botets i avisar: “Eh! que si no em feu cas i m'ajudeu això pot complicar-se molt!” Dit això i entesa la trampa l'avís no deixa de ser significatiu. Fabra veu, com veu qualsevol observador mínimament informat, que l'opinió pública valenciana està fent un gir. I que una part del gir és la desconfiança cap a Madrid. Severa. L'ofrena de noves glòries a Espanya ja no és vista amb l'entusiasme habitual pels sectors més dinàmics del País Valencià, alguns dels quals, sobretot entre els empresaris, aliats tradicionals del PP.

No és que hi haja hagut un gran canvi ideològic. No. Més aviat ha estat la realitat la que ha començat a posar les coses al seu lloc. L'autonomia valenciana és inviable en les circumstàncies actuals. El país és inviable en les circumstàncies actuals. L'espoli i el despreci estructural no afecten només els catalanistes. Afecten, i de quina manera, tots els valencians. I és d'ací que poden arribar la sorpresa i el trencament del dic dels quals el president Fabra avisa.