No ens quedarà ni París

Ha durat dotze anys. Res no dura per sempre, però des d'aquell primer vol, pel pont de la Puríssima de 2002, ens havíem malacostumat. Primer va ser Frankfurt, després Milà, després Londres, i en poc temps teníem Europa als peus –Espanya i Portugal incloses–. Ara els vols peninsulars ja no hi són: s'han acabat les escapades a Porto o a Granada. De destinacions interiors només queden les Balears. De fet, no ens quedarà ni París, perquè emblemes com la capital francesa o Londres cauran passat l'estiu. Si ara que acabem de preparar vacances no n'hem agafat consciència, n'agafarem a la tardor.

Ho hem dissimulat molt de temps però ho sabíem –o havíem de saber-ho–, i ara no podem pas dir que ens agafen desprevinguts. A Girona, Ryanair no era una companyia de baix preu sinó una companyia subvencionada. És cert que fa dotze anys l'aeroport era un pacient agonitzant. Per això tots ens sentíem satisfets de l'arribada d'algun turista entre els participants en comiats de solter i de tenir Europa al puny. Arribaven diners i podíem viatjar sense, o amb molt pocs. Sobre si l'aportació pública –en un àmbit de lliure competència– era oportuna i si la riquesa que ha generat al llarg d'aquests anys la justifica, sobre això no n'hem parlat ni poc ni gaire. Des del principi vam acordar de forma tàcita que els tractes eren favorables per a tothom, i que si havíem d'aterrar enmig de botzinades, pesar les maletes una per una abans de marxar de casa o aguantar l'amenaça de volar drets o haver de pagar per fer pipí i a sobre posar-hi diners públics, no passava res, perquè hi havia turistes i això que en diem retorn. La qüestió és que ara ja fa temps que Ryanair opera des de Barcelona –on, com aquí, tan aviat anuncia augments de vols com amenaça de suprimir-ne–. Fa temps que el nombre de viatgers baixa: exactament des de 2008. Fa temps que a París hi podem anar en tren, i que se suprimeixen rutes cap a Girona i des de Girona, i que no s'arriba ni de broma a les xifres de viatgers previstes i acordades amb les institucions.

Aquest estiu l'aeroport de Girona encara té 56 rutes, 47 de les quals són de Ryanair i la resta, de tretze companyies més (i hi ha, per tant, rutes duplicades), però la previsió és que a l'hivern en deixi només 14. És evident que no s'ha de mantenir amb diners públics un negoci que no és rendible, però també que Ryanair no era el nòvio sol·lícit que imaginàvem i que hem tingut dotze anys de coll. Si tenim tots els ous a la mateixa cistella és culpa nostra.