Vells temps

Hi ha coses que recordes encara que no hagin passat mai. És una de les rèpliques d'Anna, personatge enigmàtic de Vells temps, de Harold Pinter, que es pot veure dins la programació del Grec a la Sala Beckett. Sílvia Bel, Míriam Alemany i Carles Martínez, triangle minimalista que conformen una amiga d'infància que visita un matrimoni, i el record, la memòria i la fragilitat de les relacions humanes fan avançar aquesta exquisidesa teatral tibada d'un humor un pèl absurd. En certs moments, a Belbel, li deu haver semblat no haver abandonat els Dies feliços de l'autor que dóna nom a la sala on dirigeix ara, i que es podrà tornar a veure al Lliure amb l'Emma Vilarasau i l'Òscar Molina.

Quedem-nos amb la frase, i amb la força que tenen els records i la imaginació. Recordar el que no ha passat, que sembla un despropòsit. Però que tots hem practicat alguna vegada. Tots hem passat pel cercle dels mentiders, que diria Jean Claude Carrière. Des de l'Odissea d'Homer fins a l'odissea quotidiana, explicar una història que no ha passat. Inflar-la, salpebrar-la. I en una volta més, recordar-la.

La història, per contra, mira que no oblidem allò que sí que ha passat, de fixar un relat. És clar que sovint també es desfigura perquè la lectura que es faci en cada present al mirar enrere sigui condicionada. Com aquells que corren per ser la nació més vella del món, i que malden per negar, i per amagar, la història dels altres. Els catalans vivim atrapats ara mateix en aquesta tensió que provoca la negació dels fets, i alimentats per la il·lusió d'allò que pot passar. Encara que sigui tan simple com passar per les urnes de la consulta el 9-N.

En l'any del Tricentenari encara recomponem el passat i mirem d'encaixar les peces de la guerra de Successió, i a menys de quatre mesos ens preguntem si acabarem votant. És a les nostres mans? Negats pel darrere i pel davant. Recordarem una consulta que no es farà mai? O la recolliran els llibres d'història quan expliquin com eren els vells temps?