Andalusia pesa molt
En l'estructura orgànica del PSOE, el pes de la federació andalusa és molt gran, determinant, de fet. No només ho és pel nombre d'afiliats, que no supera ningú, sinó també perquè vota d'una manera molt cohesionada, tant per a influir decisivament en qualsevol elecció interna que puga fer-se.
En les eleccions a la secretaria general del partit d'avui diumenge, segurament ho tornarem a veure. Sense saber-ne encara els resultats, però, podem fixar-nos ja en com ha anat el recompte dels avals necessaris per a ser candidats. Un recompte que indica una pauta molt clara.
Del total d'avals aconseguits en totes les federacions del partit, un 35 per cent són de militants andalusos. Per comparació, Catalunya només n'aporta el 5 per cent.
Ara bé, la qüestió no és només que hi haja més avals a Andalusia, que siga més gran la seua participació, sinó com es reparteixen aquests avals. Perquè un dels candidats, en aquest cas Pedro Sánchez Castejón, es queda amb el 75 per cent del total i això desequilibra completament la balança.
En cap altra federació, cap dels candidats aconsegueix distanciar-se tant i guanyar d'una manera tan aclaparadora. La conseqüència de tot plegat és que, si comparem les dades d'avals comptant Andalusia i sense comptar-la, semblen dues eleccions diferents. Sense els avals d'Andalusia, Madina i Pérez Tapias junts superarien amb comoditat, per més de tres mil signatures, el nombre d'avals que aconsegueix Sánchez Castejón. En canvi, comptant els avals d'Andalusia Sánchez Castejón supera en més de sis mil avals el resultat dels altres dos candidats.
La qüestió no és, per tant, que la federació andalusa vote més que les altres federacions. La qüestió és que determina el sentit del vot i té, per tant, un poder indiscutit sobre les decisions que pren el PSOE.
És cert que a tot arreu hi ha partits amb un arrelament local desigual. Però hi ha pocs casos a Europa d'un poder tan determinant d'una regió sobre el conjunt de l'estat.
Poder que, evidentment, obliga a situar les necessitats i voluntats regional al capdavant de les decisions estatals. Si el PSOE andalús és tan determinant organitzativament a l'hora d'arribar al poder dins del partit, és evident que això ha de comportar un peatge.
I que, difícilment, cap dirigent estatal s'enfrontarà a les polítiques i les decisions a què doni suport o impulse la federació andalusa del partit. Perquè el seu poder es posaria immediatament en perill.
