La jugada

I si Rajoy decideix avançar les eleccions a la tardor? Articulistes com Mariano Guindal a La Vanguardia o Juan Tortosa a Público ja hi especulen. I potser resultarà que faria una jugada mestra. D'entrada, la llei de consultes que demà s'ha d'aprovar en comissió al Parlament, preveu, com és lògic, que no es pot celebrar cap consulta si hi ha alguna convocatòria electoral en curs. Per tant, Rajoy aconseguiria ajornar la consulta sense ni tan sols haver de recórrer al Constitucional. L'Onze de Setembre es preveu més multitudinari que mai i el 18 de setembre hi ha referèndum a Escòcia, amb la incidència que això tindrà en l'opinió pública internacional i amb la prova democràtica del cotó que es faria a Espanya. Però si Mas no pogués convocar la consulta perquè hi hagués eleccions, tota aquesta efervescència es diluiria. Rajoy tornaria a marcar l'agenda i Mas es veuria obligat a tornar a pactar una data amb els partits que hi van donar suport. Però, compte, potser també hauria de pactar una nova pregunta, com li exigiria el nou PSC de Miquel Iceta i, no ho oblidem, d'Àngel Ros. Rajoy pot convocar eleccions amb l'argument que l'arribada d'un nou monarca obre “un temps nou”, com va dir Felip VI, i que la nova agenda reformista requereix la legitimitat i estabilitat de les urnes. Una manera d'atreure partits com Unió o ICV cap al debat d'una reforma constitucional controlada, que és el que defensa també el PSOE, i que podria dividir el front català i anar dissolent la tensió creativa de la societat. Rajoy, a més, no donaria temps al PSOE a fer primàries i els socialistes presentarien com a cap de cartell un verd Pedro Sánchez, i haurien de tapar la fuita de la fragmentació de Podem. Rajoy tornaria a guanyar les eleccions amb les credencials d'haver evitat el rescat d'Espanya i aturat la sagnia de l'atur, i encararia millor les municipals i les autonòmiques que ara té perdudes.