68 d'Avinyó

“Estimat públic, estem afectats a Europa i al món per les polítiques d'austeritat decretades pels governs. Avui, a França. L'assegurança de l'atur és violentament atacada i nosaltres, precaris, interins, intermitents, artistes i tècnics de l'espectacle, defensem una altra política, basada en la solidaritat, contra les estratègies neoliberals i el culte a la competència, que guien les reformes actuals. El que nosaltres defensem, ho defensem per a tothom!”

Aquest és el text del manifest que ha estat a punt d'aconseguir que la 68a edició del festival d'Avinyó s'hagués de suspendre. La gent que treballa per als espectacles solen aconseguir jornades de treball, però també altres d'atur intermitent: quan un espectacle es deixa de representar, la feina s'acaba i els seus artistes i tècnics queden a l'atur. A França, hi ha una assegurança per cobrir aquests períodes i és la que ara s'ha volgut retallar. Les protestes han estat sorolloses, però el festival s'està fent, encara que amb algunes mancances.

El Festival d'Avinyó és, sense cap mena de dubte, el més important del món. I no únicament pel programa oficial, sinó pel contingut dels off que presenten centenars d'espectacles de tota mena i ocupant els llocs més insòlits de la vella ciutat dels papes. Allà coincidim gairebé sempre grups de gironins com si es tractés s'una mena de pelegrinatge laic, imprescindible per tal d'encarar una nova temporada. Avinyó és la meca del teatre i també de l'entrega d'un públic que no deixa d'omplir a totes hores els espectacles que se li ofereixen. Allà podem percebre com n'està d'arrelada i n'és de forta la cultura i el teatre a la nostra veïna nació i com tothom s'hi sent implicat.

El teatre, però, no ha estat mai al marge de la societat que l'envolta. Els seus sofriments, desitjos i quimeres han de ser les mateixes. A Avinyó, s'ha recordat avui un número màgic: el 68, rememorant aquell maig del 1968 en què la gent es va revolucionar a França per “salvar la utopia”. Jean Vilar va crear el festival, precisament, ara fa 68 anys i la coincidència ha estat prou per engegar un programa reivindicatiu, valent, sense complexos i amb una qualitat que ratlla la perfecció.

Girona té moltes semblances amb Avinyó. El clos de la ciutat vella guarda racons aprofitables i places insòlites. Darrerament, però, s'han anat derivant els programes estiuencs cap a la música, que sol proporcionar un plaer agradable i que no compromet a res.

Recordem, amb nostàlgia, aquells estius plens de teatre a l'aire lliure, en què el contacte amb el públic era molt fàcil i proper. I en què les grans paraules i els missatges del autors de ressò mundial fluïen i feien vibrar a un públic inquiet. Però ara, tal vegada, políticament no convé.