Tenim la lliçó apresa?

Avui fa dos anys que l'Empordà cremava sense control, en un dels incendis més importants que ha patit el país, fruit d'una negligència. Una tragèdia que va provocar la mort de quatre persones i que va deixar el territori devastat. En recordar-ho, ens conjurem perquè la història no es repeteixi i ens diem que tenim la lliçó apresa. Quan veiem imatges com la dels bombers d'Horta de Sant Joan relatant com van viure la mort dels seus companys, se'ns encongeix el cor i alhora maleïm la traïdoria del foc. “Tenim la lliçó apresa!”, ens autoconvencem. Però ara que les temperatures s'enfilen, que el sotabosc és brut, que els bombers tenen menys recursos, serem tan burros de llençar una ampolla, una burilla o fer foc. Sense el cor encongit, sense recordar la lliçó.