Abecedari

El diari Abc ha presentat un argumentari de cent punts per demostrar que el que uneix els catalans a la resta d'espanyols és més important que el que els separa. Són d'agrair l'esforç i, sobretot, la no invocació d'una desfilada militar per fer entrar en raó el sector antiespanyol d'aquesta laboriosa i honrada terra. D'arguments, n'hi ha de bons, de dolents i de curiosos. Un de bo és que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE —fins que no volgués i pogués tornar-hi a entrar—, perquè n'hi ha molts que afirmen que quedaria automàticament a dins per art de màgia, i la vida real és més complicada.

El del cost d'unes forces armades (uns 4.000 milions d'euros l'any), a més de bo, serveix per demostrar que ningú no pot concebre un país independent sense política de defensa i sense exèrcit —ningú excepte, misteriosament, molts independentistes.

Igualment val el crit d'atenció sobre l'amenaça que exercirien, en un estat dèbil i en procés de construcció, màfies, xarxes terroristes i immigració descontrolada, ja que l'opinió general catalana és que amb generoses polítiques socials s'acaben tots els problemes.

Està bé recordar que la guerra de 1714 era un conflicte entre potències europees, però no serveix com a argument si es passa per alt que el problema és el decret de nova planta de 1716, que encara informa la legislació i les consciències.

També són mals arguments dir que ens perdríem els matxs de futbol Barça-Madrid, perquè res no impediria fer-ne un cada setmana si hi ha negoci; o que Catalunya seria insignificant en l'escena internacional, perquè no ho seria pas més que quedant-se en les quatre províncies que ara és; o que Espanya promou el català en el món, perquè hi ha acudits que els catalans no entenen.

Un argument curiós, i potser contraproduent, és que el Quijote va passar per Barcelona, perquè és precisament aquí on el personatge surt de les seves fantasies i redescobreix la realitat, cosa que a tots els mortals tard o d'hora arriba, i tant de bo que fos abans de dedicar-se a la política.