El viatge
Les noves tecnologies han revolucionat els viatges. Fins fa poc, quan un familiar o un amic tornava de vacances, calia trobar una excusa per esquivar la llarga sessió de fotos amb què complementava explicacions i anècdotes. Avui això s'ha resolt perquè els familiars o amics van obsequiant-nos a cada moment amb tot de fotos i explicacions, jo sospito que a vegades fins i tot abans que comencin a recórrer el lloc on han arribat o abans que comencin a visitar el museu o el monument de què ens parlen. Com que a més, fins que la tecnologia no avanci avui de moment toca escriure, sovint les explicacions són més curtes. Dues o tres ratlles, una piulada, un avís amb la indicació que ja t'ho explicarà quan torni. Una imatge, com és sabut, val més que mil paraules, però, carai, haver d'escriure gaire per explicar tot el que s'està veient!
Però les noves tecnologies han portat també un altre problema. Fins fa poc, quan un familiar o un amic tornava d'un viatge, tothom li preguntava què havia vist. Avui ja ho sabem molt abans de veure'l. Ho sabem tant, que no és estrany que ara qui fa les preguntes sigui el que se n'ha anat. I sovint en fa tantes que, més d'un cop, sembla també que ens faci un examen per comprovar si hem mirat tot el que ens enviava, no dia a dia, sinó hora a hora. No em sorprèn, doncs, que la gent distreta com jo sovint confonguem fotos, viatgers i viatges. Si malgrat aquesta familiaritat o amistat, pogués haver-hi una mica de comprensió humana, podríem dir al familiar o amic que ens deixés un moment en pau per obrir el mòbil i repassar tot el que ens ha anat enviant. Però no ho gosem fer perquè l'ofendríem i perquè, com també sabem, de comprensió humana n'hi ha més aviat poca. I a vegades tot això és encara pitjor perquè quan viatgem anem a tants de llocs i volem veure tantes coses, que no és estrany que el familiar o amic viatger s'equivoqui en les seves explicacions posteriors i acabi parlant de monuments, de museus o de llocs que els que l'hem anat seguint sabem que no són com explica. Jo n'he sentit que s'equivocaven de mig a mig quan tornaven a reexplicar-te coses que havien vist en el seu viatge. La solució seria que ells també repassessin abans de començar a xerrar tot el que ens han anat enviant o que reculessin i fessin el viatge per segon cop. Però avui ningú no té temps. I aquestes coses no es poden dir tampoc sense el perill d'ofendre. Sí, tots avui viatgem molt. I tal com venia a dir Montaigne, siguem on siguem fa l'efecte que no sabem ben bé on hem anat, però que sempre som lluny de casa.