Pomes

He voltat per l'Empordà, verd com poques vegades un mes de juliol, fent de guia a uns amics estrangers. Una de les coses que més els ha sorprès és la gran extensió de fruiters a la plana del Baix Ter. No sabien que Girona fos productora de tanta fruita, sobretot de pomes, com no ho deuen saber la gran majoria dels nostres visitants i, segurament, tampoc no ho sap bona part de la gent del país. Probablement, no hem sabut parlar-ne prou, ni fer-ho servir com a reclam o element identificador, com arreu es fa, o s'intenta fer, amb les fruites o amb altres productes alimentaris de la terra. I això que la poma és una fruita tan present a la història i vinculada a tants personatges i fets interessants, que se'n podria treure molt de profit. La poma, recordem-ho, és la fruita que mossegà Adam a l'inici de tot plegat, o almenys això és el que diu la tradició popular. La reina en va fer servir una per emmetzinar la Blancaneu, capítol que els propagandistes de la poma no hauríem d'esmentar gaire. Més interessant és recordar que en van posar una sobre el cap del fill de Guillem Tell, que va fer punteria i la va encertar amb una fletxa llançada amb una ballesta des de cinquanta passes, en un episodi, més mític que històric, dels orígens de la independència de Suïssa. Diuen que Newton en va veure caure una de l'arbre i rodolar per terra i heus aquí que va entendre, o que amb això va fer entendre a tothom, la llei de la gravitació universal. Apple Records és el nom que van posar els Beatles el 1968 a la seva discogràfica i una poma mossegada és, avui, el logotip d'una de les principals i cèlebres multinacionals informàtiques. La llista de referències a aquesta fruita tan bona i utilitzable per a tantes coses és inacabable. La fan famosa i, ben utilitzades, ajudarien a presentar-la de forma atractiva a tots els públics. En produïm de qualitat, però no les fem massa visibles, ni n'elaborem productes derivats, exceptuant-ne el cèlebre licor que es destil·la a Pont Major. Tant és així que a les pastisseries no és habitual trobar-hi pastissos de poma, ni es comercialitza suc de poma natural fet amb les d'aquí. Entre tots, hauríem de canviar aquesta falta de consideració i agafar-nos la poma amb més ganes, en els dos sentits del terme. Jo, des d'ara, m'ho aplico personalment i, per la meva banda, per la festa major de la Bisbal, que és per la Mare de Déu d'agost, d'aquí quinze dies, amb molt de gust menjaré per postres pomes de relleno, com era tradicional. Les ha provades, vostè?