Exigir la traçabilitat
Molt sovint quan els ciutadans adquirim un objecte de consum ens sentim orfes. Disposem de nul o poc coneixement de com s'ha fet, on s'ha fet, en quines condicions han treballat els productors, com ha estat transportat, quina despesa energètica ha generat i quanta pol·lució ha causat en el medi ambient. Comprem l'objecte, però ignorem la seva gènesi, les fases d'elaboració, els trams de la cadena productiva i les matèries primeres de què s'ha fet aquell producte.
Exigir la traçabilitat significa exigir un coneixement detallat de tota la seqüència del producte, des de la gènesi fins al taulell de la botiga. Només si el consumidor coneix la vertadera història del producte, pot exercir l'anomenat consum responsable. Aleshores pot destriar en virtut de criteris ètics quin producte es queda i quin deixa al taulell, però si es troba davant d'una pila de productes amuntegats, sense coneixement de la traçabilitat, el criteri ètic desapareix i solament queda el criteri econòmic o bé estètic. Quan el ciutadà coneix realment com s'ha fet el producte, qui l'ha fet, en quins països i en quines condicions laborals, es pot preguntar si vol ser còmplice de tota aquella història o bé no vol dedicar els seus recursos a legitimar aquelles pràctiques. No podem oblidar que amb el petit gest de pagar, estem alimentant certes empreses i corporacions, certes formes de produir que no són ètiques, que no compleixen els mínims requisits que exigeix la dignitat de les persones.
La globalització de la producció fa que molts productes que consumim siguin originàriament fets molt lluny de casa, en països on els drets laborals són inexistents o bé estan molt poc reconeguts. Tampoc no som conscients de l'erosió ecològica que comporten. Si la mateixa empresa és l'única que explica la traçabilitat del producte que ven, és lògic que aixequi sospites, perquè és part i jutge i té, com és evident, interessos en vendre'l. Pot amagar els forats negres de la producció, les llacunes ètiques. Com voldrà exhibir-les en la seva pàgina web?
Cal auditar la traçabilitat de manera independent, cal poder verificar que el procés ha estat respectuós amb els drets de les persones, que no s'ha elaborat explotant nens, nenes, dones o homes; cal que el consumidor pugui discernir què vol fer amb els seus diners, a qui vol donar poder, qui legitima amb la seva compra.
Per poder fer correctament la història del producte, la descripció de la traçabilitat, cal una informació puntual i detallada, però també cal que aquesta informació sigui intel·ligible per al ciutadà, perquè, en cas contrari, no sap quins efectes té la seva compra. La caiguda en l'hermetisme lingüístic fa que només una petita elit sàpiga el que consumeix. Aquesta idea, traçabilitat, no solament cal aplicar-la a l'àmbit del productes alimentaris, també als industrials, tecnològics i culturals. El plagi és èticament i legalment rebutjable, però és més habitual del que pensem en la creació cultural que, sovint, s'inspira en fragments esparsos per la xarxa. Cal reconèixer el creador, cal premiar el seu talent i el seu esforç; cal que sigui conegut i valorat, perquè és l'únic mode d'incentivar noves creacions i innovacions i progressar tecnològicament i socialment. Cal transcendir la cultura de la queixa. Cal transitar d'un consumidor passiu i acrític cap a un consumidor actiu i crític, que exigeix conèixer el que compra i té consciència dels seus drets de ciutadania.
