L'APUNT
Espais de llibertat, encara!
Hi són i només cal trobar-los. Són espais on la modernitat es desfà, com es desfà irremeiablement la nit amb el dia, on la tecnologia no hi té res a fer, com també va morir Pompeia o va sucumbir el Titànic. Són espais on els fills no cal que fugin de l'ull vigilant dels pares, on homes i dones es deslliuren de collars i cadenes, on els treballadors esperen asseguts davant una canya i amb un somriure sorneguer la trucada impossible i desesperada del cap. Són els últims reductes d'un temps que no tornarà mai. Allí on no hi arriba la telefonia mòbil hi viu l'home com fins ara havia estat conegut i reconegut. Són espais efímers. El mateix home hi arribarà ben aviat i es colonitzarà a si mateix. Viurà per un truc però morirà una mica en cada trucada.