Opinions en el món de baix

Al món de baix tothom continua opinant sobre l'home que ha renunciat als seus càrrecs (honorífics, però molt ben retribuïts) després de confessar que ha mantingut durant més de trenta anys un compte corrent a Andorra sense regularitzar i producte d'una herència. Molts ho consideren la punta d'un iceberg i la confirmació d'una sospita personalitzada (o, millor, extensible a tota una família) i d'un estat de corrupció generalitzat. Proliferen, doncs, les opinions i també els sentiments i capteniments: decepció, perplexitat, indignació, tristesa, equilibris i oportunismes polítics, temor per les repercussions en el “procés”, condemna sense pal·liatius i fins linxament moral, però també condemna amb atenuants apel·lant a les debilitats o temptacions humanes (a vegades d'una manera lleugera que, de cop, fa que tots siguem culpables d'alguna estafa) sense excloure una defensa de l'home caigut invocant la seva tasca política. M'interessa la reflexió eticopolítica:
què ha de fer (i no fer) un polític considerant que ha de ser un exemple moral? Fins a quin punt, però, el polític és un reflex de la societat sense que aquesta circumstància exclogui la seva responsabilitat, però sense que la seva actitud eximeixi cadascú dels seus deures públics? I, entre tantes opinions, m'interessa la d'Iñaki Anasagasti, que posa en dubte l'autoritat moral dels qui critiquen l'exhonorable sense fer-ho amb Joan Carles I: “El rei segueix amagat i amb tots els honors, quan es nega a donar compte del patrimoni acumulat en aquests 40 anys. Aforat, intocable i impune.” Això sense excusar l'home del compte a Andorra i sense que jo tampoc l'excusi.

He escrit molt sobre un fet i unes opinions del món de baix, però m'he passat molt de temps al món de dalt, on Hans Castorp continua cada cop més estranyat davant les reaccions del seu cos tan sols durant el primer dia (llarg per ell mateix i relatat extensament) de l'estada al sanatori: té palpitacions, li costa respirar pel nas i, sense tenir prou força per preocupar-se'n, veu el seu mocador tacat de sang. Em passaré unes ombres al món de dalt.