Riscos controlats
Aquesta setmana, enmig del terrabastall Pujol, hem tingut una molt bona notícia, la de la finalització dels treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional. És de justícia reconèixer, sobretot per part dels que inicialment expressàrem dubtes en relació amb alguns dels membres d'aquest Consell, la feina rigorosa i de qualitat que han dut a terme, amb la col·laboració de molts dels acadèmics del país. Ara disposem de divuit informes que abasten la pràctica totalitat dels aspectes clau en l'àmbit jurídic i econòmic per plantejar la independència del nostre país. Aquests informes són una base excel·lent per a la informació que el govern hauria de donar a la ciutadania per conformar la seva decisió en la consulta del 9.N, sintetitzant-ne les principals conclusions i en formats audiovisuals atractius per a una àmplia audiència. En aquest article em centraré en algunes píndoles dels informes de caire econòmic. Val a dir que molts d'aquests temes ja havien estat estudiats pels dos economistes del CATN, la Núria Bosch i el Germà Bel, i pels economistes que han col·laborat externament amb el CATN, però en molts casos la informació s'ha ampliat o actualitzat amb les dades més recents.
Queda clar que la independència de Catalunya no és només viable des del punt de vista econòmic, sinó que a més suposarà guanys econòmics importants. El principal, el dividend fiscal que hi haurà quan tots els impostos i cotitzacions socials generats a Catalunya siguin recaptats per la hisenda i la seguretat social d'un Estat independent. En mitjana del període 2006-2011 els ingressos addicionals d'un Estat independent superarien els 11.000 milions d'euros i representarien gairebé el 6% del PIB. Afegint-hi el benefici de deixar de participar en l'amortització del deute de l'Estat espanyol, serien d'uns 16.000 milions d'euros, és a dir el 8% del PIB de Catalunya.
Pel que fa al delicat tema de les pensions, l'informe sobre la seguretat social catalana deixa clar que les pensions futures estaran més ben garantides amb la independència. En un sistema de repartiment, serà amb les cotitzacions socials que es farà front a les pensions i subsidis d'atur, i pel fet que Catalunya té una taxa d'ocupació més alta i una menor dependència demogràfica que Espanya, en èpoques d'expansió els seus superàvits són més grans i en èpoques de crisi els seus dèficits són més baixos.
Pel que fa a les relacions comercials, l'informe no descarta un boicot comercial selectiu i de curta durada i un efecte frontera, que podrien representar una caiguda del PIB d'un 1%, i que seria àmpliament compensada per la desaparició del dèficit fiscal a curt termini, i irrellevant a llarg termini. Pel que fa a la política monetària, l'informe recomana el manteniment de l'euro, si és possible dins de la zona euro, i, si no, via acord monetari o, en el cas menys desitjable, via adopció unilateral. En aquest darrer cas, el problema de l'accés dels bancs a la liquiditat del Banc Central Europeu és resoluble mitjançant les filials o sucursals en altres estats de la UE. Ara bé, hi hauria el problema dels imports màxims vinculats als col·laterals que les entitats catalanes puguin tenir registrats com a títols pertanyents al territori de la UE. Aquí, l'informe apel·la al sentit comú de la mateixa UE per minimitzar els riscos, atesos els interessos empresarials.
Finalment, cal recordar que els informes ajuden en la presa de decisions, però que la independència de Catalunya en darrera instància dependrà de la determinació del poble de Catalunya i dels seus dirigents, i de la seva disposició a assumir riscos.
