Respostes

Doncs atès que les ambicions del sobiranisme són insaciables, i que el federalisme o qualsevol altra via vindria a ser com un xai llençat als tigres, que diria el Nobel Vargas Llosa, les 23 propostes de Mas a Rajoy deuen ser un Almax o qualsevol altre calmant estomacal. No es tracta de greuges antics, són 23 motius que durant aquests darrers mesos ha anat generant el govern espanyol. Bé, algun encara és de l'època Zapatero. El president Mas ha obert aquesta etapa de diàleg sense acord amb tota una provocació. Fer una roda de premsa d'una hora i mitja per explicar una entrevista de dues hores. El mateix Rajoy abans de marxar de vacances ha hagut de trencar el silenci en el qual s'embolcalla habitualment. I això que els 23 motius són generats pels Consells de Ministres. La construcció del greuge, el combustible de l'incendi, la manera de fer política, de buscar entesa davant el conflicte. Un mirall li ha dut Mas. Però potser és que la biografia de Rajoy només es pot escriure ponderant aquests silencis, i resseguint la cal·ligrafia constitucional. El seu escut dialèctic. El president coratjós, Mas, ens garanteix votar, i el president silenciós, Rajoy, es conjura perquè no ho fem el 9-N. I mou els fils com mai, calcula els tempos, aprofita l'heroïna de la Camarga. La de les flors del mal, les del centre de la taula, que han fet perdre l'honorabilitat als Pujol. Tibant de gravacions i examors. Ens faltava un llibre en les memòries del president: el de comptes. Rajoy, que en tenia l'esborrany, s'ha esperat al moment just per fer la tempesta perfecta, amb Merkel, Hollande, i qualsevol altra via. Tot dins l'olla per estovar Mas com un pop. Però el president català ha semblat renéixer de les cendres tòxiques de l'escàndol Pujol. Enfilat al calendari, esperarà les 23 respostes de Rajoy. És clar que aquí no hi haurà sorpreses, només cal pensar en l'endemà de Montoro i de Wert i veurem que són respostes marcades.