De set en set
Trampa
Agradi o no, la confessió de Pujol és un entrebanc en la direcció moral que
el sobiranisme reivindica
No s'ha de minimitzar res. L'ocultació fiscal de Pujol és molt greu. Però desenganyem-nos: en aquests moments a molt poca gent li importa com a persona i com a polític. Importa bàsicament la incidència que el cas Pujol pugui tenir sobre el procés sobiranista. En aquest sentit hi ha dues actituds irresponsablement evasives: desnonar Pujol com a figura política i creure que el cas Pujol no tindrà conseqüències sobre el procés. Agradi o no als seus detractors oportunistes, la figura política de Pujol serà parcialment restaurada. Agradi o no, la confessió de Pujol és un entrebanc en la direcció moral que el sobiranisme reivindica. Assumit això, cal denunciar les tradicionals trampes de l'espanyolitat. “Catalunya ha de recuperar la dignitat institucional”, sentenciava El País en el seu editorial de dimecres. No s'hi val a fer trampes. No s'hi val a invertir els termes.
Dimarts passat es reunien a La Moncloa dos presidents: Mas, que segons l'organització Transparency International governa la comunitat autònoma gestionada amb més transparència; i Rajoy, el sospitós de cobrar 373.000 euros en diners de la caixa B del PP, i el del crit “¡Estamos contigo, Paco [Camps]!”, Però per als defensors de l'statu quo la corrupta i culpable segueix essent Catalunya, genèticament vinculada al patriarca Pujol. No s'hi val a fer trampa i barrejar churras con merinas. Fraga, que va signar sentències de mort, va acabar rebent obituaris elogiosos de dreta i d'esquerra. El Felipe González de l'època dels GAL és sacralitzat com el braç incorrupte de Santa Teresa. ¿El cas Pujol servirà per continuar dissimulant les trames dels Gürtel i Bárcenas, els vertiginosos aforaments reials, els números de l'Ajuntament de Madrid i l'estremidor terratrèmol dels ERO fraudulents a Andalusia?