Convergents valents

Convergència ha estat sempre un partit líquid habituat a emmotllar-se a una Catalunya lenta, amb una societat acostumada a no fer-se gaires preguntes i a exigir poques respostes. Eren els temps en què només es considerava possible el que era previsible, i ha estat sobre –i també sota– aquesta aparença d'oasi que Convergència ha governat, més o menys plàcidament, durant prop de trenta anys.

Però tot això s'ha acabat per sempre més. I ara Convergència ja no té res a perdre. Qualsevol convergent que tingui un compte a Andorra o unes comissions sota l'estora ha quedat paralitzat per la por i l'amenaça. L'antic patriarcat s'ha desfet en menys d'una setmana i els que havien callat ara xerren de més per tot arreu. La Catalunya d'abans queda molt lluny i avui Convergència ho pot fer tot perquè els límits han desaparegut de cop. Pot fer-ho i ha de fer-ho, perquè no té alternativa. El dol s'ha de donar per acomiadat.

Perquè CDC ha aixoplugat comissionistes, espavilats i barruts, això és cert. Però també té una base social amplíssima, plena de persones honrades que treballen des de pobles i ciutats sense esperar-ne res personal a canvi. Són gent que ara tenen l'oportunitat de reconstruir una organització que ha de ser impecable, sense hipoteques ni àrees opaques. Un partit cridat a tenir un paper principal en la construcció d'un país nou, que lluita per superar el destí pobre, petit, brut, trist i dissortat que li havien assignat des de fora.

El país necessita convergents valents, que afrontin el futur amb exigència i sense assumir condicionants del passat. Que no s'intimidin davant del xantatge de l'Estat i que siguin conscients que Catalunya serà transparent o no serà. Aquesta gent hi és i el país la necessita. Perquè, en aquest moment de la història, l'alternativa a una Catalunya sense Convergència és una Catalunya menor.