Europa és cosa d'homes

La Comissió Europea està en un atzucac per falta de dones candidates a comissàries. Dels 28 estats membres, per ara només dos han nomenat oficialment dones: Suècia i la República Txeca. Desconec fins a quin punt Jean-Claude Juncker, el futur president d'aquest òrgan de mascles, pot forçar els estats a retirar els candidats homes i a proposar dones, però encara que ho acabi aconseguint el mal ja està fet. Les dones que s'acabin proposant seran posades amb calçador, a contracor i com a segon plat. Seran una quota des del primer dia i, com sempre passa, hauran de defensar constantment la seva vàlua i el seu currículum, i treballar el doble per demostrar que poden fer, igual o millor que els companys homes, la feina de comissàries. Ens havien venut una idea d'Europa com a continent de progrés, de justícia social, de llibertats i de defensa dels valors democràtics. Però, quan es tracta de tocar poder, Europa segueix deixant al marge la meitat de la població. Aquesta Europa hipòcrita que s'indigna davant la falta d'igualtat de gènere a orient, però que demostra cada dia que, a occident, la política és cosa d'homes.

Aquest trist episodi demostra també que Europa no pot representar les dones perquè Europa no existeix més enllà de la retòrica; és només una suma d'estats, i són els estats els que imposen els homes de sempre per fer la política de sempre. I encara hi ha una cosa pitjor: l'Estat al qual pertanyem –transitòriament, espero– no només té intenció de proposar un home, sinó l'home que va provocar un escàndol en plena campanya electoral pels seus comentaris masclistes. Sí, Miguel Arias Cañete serà, molt probablement, el nostre representant en aquesta Comissió Europea formada majoritàriament per mascles. Ja ens havien passat les ganes de ser espanyoles, i ara ens faran passar també les ganes de ser europees.