Abans que s'acabi

Quan, després de sopar un entrepà a la terrassa d'un bar del poble, he demanat un carajillo de rom Pujol al propietari, he temut que em deixaria anar alguna sentència, com les que es deixen anar graciosament aquests dies a cada cantonada. Com sempre, des de fa molts anys, he demanat el carajillo de rom Pujol amb l'afegitó: “Abans que s'acabi.” Als locals atesos per gent gran o de mitjana edat, del país, acostumen a sintonitzar amb la complicitat pujoliana. Als locals atesos per gent jove, o en procés d'integració, deuen pensar que els clients són uns maniàtics o uns incompresos sense remei de què no cal fer gaire cas.

Quan el propietari del bar m'ha dit que si se li acabava el Pujol n'aniria a comprar més perquè al seu local no pensava deixar-ne de tenir, m'he quedat satisfet. No ha calgut dir-nos res més. Mentre em prenia el carajillo de rom Pujol, a les taules del costat la gent parlava en un volum més fort de l'habitual, i amb uns arguments tan fluixos com és habitual, sobre la misèria de la família Pujol, en general, i la del president Pujol, en particular.

Aquests dies, una majoria de la nostra gent s'ha convertit en experta sobre la matèria pujoliana. De cop i volta, molts s'han après els noms dels fills i en reciten les malifetes com una lletania. És el linxament públic i bíblic. Els individus, quan es tornen masses, són més manipulables. Quan s'ha engegat la pedregada, ningú no es pregunta si té dret a tirar la primera pedra.

A mi, barrejar sense escrúpols Pujol i la seva família em sembla injust. Accepto que el pare fes negocis desclassificats i que la dona i els fills xuclessin el mugró de la desmesurada mamella que els suposava el patriarca. Però al Pujol president, amb el sou i el tractament de MH, Catalunya no li haurà pagat mai l'aportació feta al país. Jo he vist Pujol sortint del Palau de la Generalitat quan la porta feia hores que era tancada, havent menjat només una truita a la francesa. Al mateix país en què les masses justicieres es colen al metro, fan pirateria a internet i facturen en negre. Esperpèntic.