Més llenya

Estat binacional, dos estats per dos pobles, retorn a les fronteres anteriors a la guerra del 1967: eren solucions, certament molt imaginatives, que els europeus esgrimien com a solució al conflicte interminable entre Israel i els àrabs del seu voltant.

En l'episodi que es desenvolupa en aquests moments s'han repetit les condemnes de rigor i els actes de protesta, però amb un component nou: la solidaritat explícita amb el règim que Hamas, la variant local dels Germans Musulmans, ha imposat a Gaza. Ja no és exclusiva de l'extrema esquerra, ni dels cercles que mantenen viu el record del nacionalsocialisme; fins i tot un diputat britànic liberal-demòcrata ha dit que si visqués a Gaza, probablement estaria llançant coets —i no es referia als de Sant Joan–. Segurament també els llançaria des d'un hospital o una escola, faria anar les seves dones ben tapades i infondria en els seus fills la idea del martiri, perquè aquests són els costums locals.

Ja ha passat el temps de reiterar dia i nit que l'OAP és “l'únic representant legítim del poble palestí” (i Arafat el seu profeta) i de fer córrer que Hamas és una creació d'Israel per dividir-los, ara el que es porta és secundar les consignes amb vista a l'extermini dels jueus.

El document fundacional de Hamas diu clarament que “Palestina és terra islàmica confiada a les generacions de l'islam fins al dia del Judici”. No hi ha res a negociar: les converses de pau són un entreteniment per a diplomàtics occidentals. No hi ha res a compartir: ni jueus, ni cristians, ni mals musulmans no hi tenen lloc. I diu també que “aquesta mateixa regla s'aplica a totes les terres que els musulmans havien conquerit per la força”, és a dir que no passa res a l'Orient Mitjà que no hagi de passar també aquí. Poc se n'amaguen, i fa falta molta ignorància o molta mala fe per no veure-ho.

Les destrosses i les amenaces que tenen lloc per tot Europa durant manifestacions pretesament solidàries, pretesament pacifistes, demostren que el tema no és “Palestina” sinó la submissió dels europeus i que ja tenim un front obert a cada poble.