Sorolla i Lloret

L'any 1993 Sebastià Ruscalleda, un lloretenc que desenvolupava un alt càrrec a Madrid dintre del món energètic, publicava un magnífic llibre titulat Sorolla a Santa Cristina, on demostrava que el famós pintor valencià, pel setembre de 1915, havia estat a Santa Cristina de Lloret, on havia pintat l'estudi paisatgístic que li serviria de fons per realitzar, més tard, el seu espectacular llenç titulat Cataluña, conegut també per El pescado, per complir l'encàrrec de l'hispanòfil Archer Milton Huntington, que pretenia decorar a base de grans quadres la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York. L'estudi feia 0,70 per 1 m, però el quadre definitiu n'amidà 4,85 x 3,51. Ruscalleda, bon lector de llibres d'art, tot i que en alguna fitxa el quadre de Lloret figurava referit a Isla Cristina, a partir d'un comentari d'una monografia d'Edmund Peel sobre Joaquim Sorolla, havia intuït que es tractava de la platja lloretenca i que el riu Corbera on quedà encallat el cotxe en què viatjava el pintor en la seva recerca del lloc adient no era altre que la nostra Tordera. Ho indagà i, efectivament, resultà ser així i Ruscalleda recuperà cartes i postals enviades per l'artista a la família, sobretot aquella del 30 d'octubre de 1915 en què diu textualment: “Santa Cristina es una maravilla. Grandes pinos sobre el monte, con escollos claros de color, sobre una mar maravillosa, de azul y verde. Algo griego y estupendo.” L'Obreria de Santa Cristina, propietària i administradora de la contrada, no solament publicà el llibre de Ruscalleda, sinó que va erigir un petit monument a Sorolla just al mateix lloc des d'on el pintor féu el seu estudi. Això comportà la vinguda de la família de l'artista a Lloret i una relació que, a través de Ruscalleda, ha continuat. Ara, fins al 21 de setembre d'aquest estiu, podem contemplar a les sales del Caixafòrum de Barcelona una magnífica exposició dedicada al mestre valencià –nét de ripollesos– sota el títol Sorolla, el color del mar. L'estudi de Santa Cristina hi ocupa un lloc destacat i tots els lloretencs que vam anar a la inauguració ens hi vam fotografiar, al costat de la besnéta del pintor, Blanca Pons-Sorolla, que ens va mostrar, una vegada més, la seva simpatia, igual que, ja fa anys, quan ens va acollir a Madrid i ens va mostrar les col·leccions privades familiars. Els lloretencs ens sentim orgullosos que, per demostrar com era Catalunya, Sorolla escollís una part del nostre coster. Almenys ell va entendre que aquest paisatge oferia molt més que sol i sorra, beguda i sexe.