Uns ulls desencaixats davant la mort

Ho vaig llegir fa uns dies a ‘La muntanya màgica' i m'ha deixat un desassossec que fa que ara n'escrigui: una nena va esmunyir-se sota la flassada en adonar-se que arribava un sacerdot per extremunciar-la; els pares i el capellà intentaven tranquil·litzar-la, però la nena “era una massa informe que protestava esgarrifosament i espeternegava amb les cames”. Li ho explica Joachim, que en aquell moment va passar just davant de l'habitació de la nena, al seu cosí Hans Castorp. La nena es deia Barbara Hujus i, quan va arribar al món de dalt, encara se la veia tota alegre i enjogassada. “Però el seu cas va anar molt ràpid”, diu Joachim, que, abans que es tanqués la porta de l'habitació, encara va veure “el cap de la Hujus que apareixia un segon, amb els cabells ros clar tot desordenats i els ulls clavats en el capellà, desencaixats, uns ulls molt pàl·lids, sense cap color, i amb ais i uis es va tornar a esmunyir de cop sota la flassada”. Una nena moribunda, devastada per la malaltia, es va resistir amb totes les seves forces a rebre el viàtic. Dèbil com estava, d'on va treure les forces? De la por. Joachim no en dubta i diu que era una nena i que per això se l'ha de dispensar. En canvi, aquest jove militar és implacable pel que fa a la por dels adults davant la mort i encara més si són homes: “Els homes de vegades també fan escarafalls, cosa que naturalment és una manca de coratge imperdonable.” Em desassossega la nena que va esmunyir-se sota la flassada amb els ulls desencaixats. Però també m'inquieta aquesta consideració tan poc compassiva de Joachim respecte a la por a la mort. Què vol dir manca de coratge? Una hi pensa sovint que haurà d'afrontar la mort, aquest comú destí tràgic dels humans. I no crec que la manca de coratge sigui imperdonable. Tanmateix, si és que n'arribo a tenir consciència, és clar que voldria morir serenament. Qui no ho voldria? Una altra cosa és poder-ho fer. I penso en el meu pare, que ja fa uns anys em va dir que, si sabés que la mort li arribava, no li faria res. Mai no sabré, però, del seu últim moment.