la crònica
Com agafar el Vol?
No sempre és fàcil envestir la vida prenent partit sense recança, sabent quin territori has d'ocupar perquè les fronteres del bé i el mal són perfectament nítides. Formo part d'un petit grup de persones que no ho podem fer amb el Vol Espai Gastronòmic, el restaurant que durant un any penjarà al costat del pont de Pedra gironí. La nostra és una perspectiva contradictòria, tenyida per l'amistat que mantenim amb la persona que l'ha dissenyat i que n'és un dels impulsors. És llagosterenc, com nosaltres, i membre, com nosaltres, de Llagostera Solidària. Hem voltat món plegats per impulsar petits projectes de cooperació i hem participat, plegats, en la creació d'una cooperativa d'inserció, entre moltes altres iniciatives. L'hem vist destinar hores, esforç i creativitat a causes que també són les nostres i, per tant, més enllà de l'amistat, hem travat algunes complicitats. També hem vist com la crisi el deixava sense feina i com passava angúnies econòmiques, com tantíssima gent d'un temps ençà. Per altra banda tots nosaltres, en general, mirem més aviat amb simpatia les formacions polítiques que han estat més bel·ligerants en la denúncia d'una iniciativa que consideren elitista i ens sentim pròxims a molts dels que s'hi han definit en contra. Els d'aquest grup vivim la contradicció lleugerament esquizofrènica d'admirar l'energia i la creativitat del nostre amic per trobar una sortida al seu atzucac professional i, a la vegada, compartim el catalanisme esquerranós, popular i transformador dels que s'han oposat al seu projecte. La crisi i la involució social provocada per les polítiques amb què s'hi ha fet front han estat extraordinàriament cruels amb les classes més humils i ha deixat bona part de les classes mitjanes enfangades en precarietats i misèries que a aquest país no s'havien viscut des de la postguerra. Arreu creix la flor del ressentiment en relació amb l'estil i la cultura política dels que han exercit el poder en els darrers anys, i el polsim de la revolta sura per l'atmosfera esperant el lloc on dipositar-se. Per a desesperació del nostre amic, el Vol Gastronòmic ha estat un dels indrets escollits. Les presumptes prerrogatives administratives que ell nega amb fermesa, la sofisticació inevitable en un espai pensat per a tan pocs comensals i per esdevenir un aparador, les ínfules de la nova cuina en aquests temps en què hi ha gent que menja justet i el Banc d'Aliments va de bòlit, l'ambient cortesà que acostuma a vincular-se al món de l'alta restauració, la devoció dels governs pels projectes de promoció turística que tant irriten quan es mesuren amb la vara que s'utilitza en l'àmbit social: tot ho afavoreix. El nostre amic, que té un peu a cada món, ho sap perfectament i assegura que s'esforçarà per trobar la pau i per buscar la manera d'aprofitar l'expectació i l'èxit de la seva versió escapçada del pont Eiffel, per promoure projectes socials.
Ara i quan corri pel món. I els d'aquest torturat grup del qual formo part, que no acaba de trobar la manera d'agafar el Vol, en tenim moltes ganes.