El senyor del barret que ven cocos

Que aixequi la mà qui no s'hagi menjat mai un tros de coco a la platja, d'aquell que ven el senyor del barret i del davantal, que va traginant una galleda tot cridant que és d'allò més bo. O qui no hagi contractat un massatge de mitja hora, allà a la sorra, a l'hora de la migdiada. O qui no hagi pagat al fotògraf que et retrata la mainada arran de mar. Tots hem gaudit en algun moment d'aquests serveis, oferts la majoria de vegades per persones que intenten guanyar-se la vida dignament. Cal perseguir-los o bé regular la seva activitat? Els hem de situar al mateix nivell dels que venen productes falsificats? L'ànsia de tantes normes fa que correm el perill de ser tan inflexibles que no distingim entre qui comet un frau i qui pretén tenir una oportunitat.