Casta gansa

La moda de malparlar de la casta devia començar amb un llibre del 2007, èxit de vendes, titulat La casta. Com els polítics italians van esdevenir intocables, una investigació de dos periodistes del Corriere della Sera sobre els privilegis i les injustificables despeses de la classe política. És especialment emotiu el capítol sobre l'austeritat d'alguns parlamentaris de postguerra, en contrast amb els dispendis dels d'avui dia, tots els partits compresos. I especialment indignant el cost desorbitat i secret de la presidència de la República italiana en contrast amb el de la monarquia britànica, disponible on line –tot un advertiment als fàcils entusiasmes per la bandera tricolor que per aquí proliferen–. El 2009 va aparèixer una investigació del mateix estil sobre la situació espanyola: La casta: el increíble chollo de ser político en España, a càrrec de Daniel Montero. Com que aquí ningú no llegeix i els qui poden prendre decisions no tenen mai pressa per aquestes coses, ens hem quedat amb el títol i amb un rebuig amarg però estèril. Quan una paraula es posa de moda, estem perduts. Ja no es pot parlar de política sense que surti el concepte casta. I és clar, com l'infern de Sartre, la casta sempre són els altres. A Catalunya volíem una Generalitat que superés les províncies, i vam tenir, de costat, administració autonòmica i diputacions provincials; sense deixar de tenir partits judicials, mancomunitats de municipis i àrees metropolitanes, van venir després els consells comarcals, i de poc que no vénen també les vegueries. I cada institució convoca i subvenciona múltiples organismes –associacions, meses, plataformes, fundacions, centres, consells i col·lectius– a major glòria del benestar de l'Estat més que no pas de l'estat del benestar. El consens històric entorn de la multiplicació de burocràcies no impedeix ara a ningú fer-se l'innocent i exclamar que s'ha de treure el poder a la casta. I tothom es comprometrà, si surt elegit, a crear comissions d'estudi per implementar unes reformes que facilitin la transparència i l'austeritat, etcètera, etcètera. Segur que sí.