Victimistes?

“Cet animal est très mechant: quand on l'attaque... il se défend!” Aquesta dita francesa (d'origen incert) em ve al cap cada cop que algú em diu “victimista”. Dona! Si em trepitges el peu i jo em queixo, sóc victimista o víctima? Durant generacions, les dones hem estat acusades de victimistes, perquè, veges tu, ens pegaven o ens mataven amb la condescendència o l'aquiescència de les autoritats, i, a sobre, érem, en l'univers masculí, qualificades sempre de victimistes. Recordo un senyor culte i refinat, el nom del qual m'estalvio, cridant en un dinar perquè la seva dona li havia dit, dues vegades, que no s'oblidés de prendre la medicina: la medicina que necessitava ell! I encara ens va dir, havent marxat la dona plorosa, que quins corcons, les dones!

Doncs bé, a la xarxa es diu que feia un any que Hisenda anava rere els comptes de Jordi Pujol i que havia investigat a Liechtenstein, Suïssa i Andorra (cosa que no minva ni un mil·límetre la responsabilitat de Pujol pel que fa als seus afers econòmics). I que ara és el torn d'Artur Mas. Independentment que l'escrupolós seguidor de la llei sigui alhora el partit més corrupte d'Europa.

Ja sento Vicent Sanchis dient: “I què us havíeu pensat? Us pensàveu que l'Estat no té poderosíssimes armes sense necessitat dels tancs?” Sí, Vicent, sí, no som tan babaus. El que em sorprèn és la ignominiosa ignorància sobre Catalunya d'alguns líders espanyols, tant del PSOE com del PP. A veure si ho enteneu: la sentència del Tribunal Constitucional, el poble català no l'oblidarà, tant si feu, com en efecte feu, joc brut (i previsible) com si ens dieu victimistes a cada passa. En aquella ominosa sentència vau fomentar l'independentisme; després va venir el menyspreu i el silenci, ara l'espionatge i repetir com lloros “És il·legal, és il·legal!”.

Per què no estudieu la Catalunya real?, fora dels vostres ancestrals prejudicis? Tot bon dirigent ha de conèixer l'enemic, no?