La columna
A punt
Els deures fets, la fe intacta, la il·lusió renovada, les ganes de treballar pel nou país que no s'acaben mai
A casa ja fa dies que ens hem apuntat a la V de l'Onze de Setembre. Disciplinadament, hem agafat el tram que aconsellen als qui venim del Gironès, i hem triat la franja groga perquè, tot i que ens feia peça la vermella per allò de la sang i les quatre barres, ens ha semblat que a la groga, cantó mar, hi tocaria més l'ombra. Ja tenim tots el lot de samarreta i bossa, i l'única cosa que em queda per fer és tunejar-me la meva una miqueta, perquè, sembla mentida, aquestes samarretes de coll rodó tan tancades afavoreixen molt els joves i la mainada però a la gent gran ens estan com a un santcrist dues pistoles. Les places de l'autocar també les tenim reservades. I com nosaltres, milers de persones de peu que estem a punt de sortir al carrer una altra vegada, el dia 11 (falta menys d'un mes), i d'omplir de gom a gom la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes per expressar la voluntat de votar valentament. Tots a punt, els deures fets, la fe intacta, la il·lusió renovada, les ganes de treballar pel nou país que no s'acaben mai.
La resta... Home, la resta fa patir una mica. Quan sento declaracions d'alguns polítics del nostre govern tinc taquicàrdia. La gent del carrer entén perfectament que no es pugui dir tot el que se sap, que no s'hagi de donar pistes als enemics del procés i que els calgui ser prudents i cauts. Però no mesells, ni apocats, ni deprimits. La gent, per sort, ja no té por. Quan la legalitat, la legitimitat, les impugnacions i tota la pesca ens ofeguin del tot i ens immobilitzin en un llot molt espès i en una partida d'escacs en què fa estona que hem fet taules, només hi haurà una solució intel·ligent, resolta, valenta i genial com la que va inspirar Alexandre a tallar aquell enrevessat nus gordià que lligava els bous al jou. Perquè no hi havia cap altra solució que tallar el nus. Diu la llegenda que una vegada el va haver tallat amb l'espasa Zeus va enviar una tempesta de llamps i trons per fer-li saber que aprovava la seva decisió perquè, li va dir, “tallar és igual que deslligar”. Doncs això.
