Cavil·lacions sota la llum de la lluna

Una lluna grossa ha fascinat els habitants del món de baix en aquestes últimes nits, en una de les quals he llegit a La muntanya màgica que, amb l'arribada de l'hivern, quan hi sortia la lluna el món de dalt s'embruixava i era meravellós: “Hi havia un guspireig cristal·lí, una lluentor diamantina pertot. Els boscos tenien un blanc i un negre penetrants. Les àrees del cel allunyades de la lluna estaven obscures, brodades amb estels. De les cases, dels arbres i pals de telègraf queien sobre la superfície lluent unes ombres nítides, precises, intenses, que semblaven més reals i significatives que les coses mateixes.” He pensat que, tot i que la lluna mostri una plenitud brillant, en el món de baix hi ha massa contaminació lumínica perquè hi hagi una lluentor diamantina. Cal pujar cap a les altures deshabitades per poder tenir una visió semblant a la de Hans Castorp mentre que, estirat a la seva chaise longue, llegeix textos d'anatomia, de fisiologia i biologia havent abandonat els llibres d'enginyeria i construcció naval que s'havia endut al món de dalt. La malaltia, que extrema la consciència del cos, fa que s'interessi sobre la composició dels organismes i sobre l'origen de la vida en la formació incerta (“miraculosa”) d'allò orgànic a partir d'allò inorgànic. El narrador, empatitzant amb les cavil·lacions de Hans Castorp, pregunta més d'una vegada què és la vida. Respon que ningú no ho sap, que ningú no coneix el punt natural on sorgeix i s'encén. La ciència s'hi barreja amb la mística. I encara que s'hagi avençat en el coneixement (com ara de la
composició de les cèl·lules, de les quals es diu que aleshores no se'n sabia gairebé res) resta molt de misteri. Com Hans Castorp, m'agrada subratllar els llibres.
No ho puc fer amb aquest exemplar de La muntanya màgica perquè no és meu. Però aquí anoto els meus subratllats mentals, com ara el d'un fragment que diu que la carn (una cosa corruptible plena d'aigua, albúmina, sal i greixos)
es converteix en forma,
model, bellesa i així essència de la sensualitat. L'heroi sempre pensa en Clawdia Chauchat.