Un cementiri d'Europa

En el món de dalt, Hans Castorp ha decidit visitar els moribunds del sanatori Berghof amb la idea de confortar-los. Potser també es conforta ell mateix i s'enforteix davant la mort. Però, encara que Settembrini li pregunti amb ironia si fa caritat, el seu capteniment m'inspira respecte. També el sento per les persones que, en el món de baix, visiten malalts terminals que sovint desconeixen i que fins acompanyen en els últims moments. L'heroi de La muntanya màgica, junt amb el seu cosí Joachim, també visita una jove i pobra pacient del doctor Behrens que habita en una pensió barata de Davos-Dorf. La jove i els dos cosins un dia entren en un cementiri i hi llegeixen les inscripcions a les tombes.

Els noms a les tombes els informen que hi són enterrats els cadàvers de persones provinents de diversos països. A les dates observen que els anys entre el naixement i la defunció no solen excedir els vint: “Era pura joventut, gairebé, la que poblava el camp, un poble desarrelat que s'havia aplegat aquí des d'arreu del món per estatjar-se definitivament en existència horitzontal.” La tuberculosi va matar-los a la seva joventut. Penso en la multitud de morts (de totes les edats) a causa de l'Ebola, epidèmia que fa anys que recorre Àfrica, a vegades de manera tan virulenta com l'actual, sense que puguem creure que les indústries farmacèutiques s'hagin esforçat prou a trobar una vacuna o una cura eficaces. També penso en alguns cementiris d'Europa on hi he vist fileres de tombes amb unes dates inscrites en què els anys entre el naixement i la defunció no superen la vintena. Més que de la II Guerra Mundial, ho solen ser de la I, que va devastar la joventut europea. Els fets descrits a La muntanya màgica transcorren abans de la Gran Guerra, però Mann va escriure la novel·la després. M'imagino que l'escriptor va pensar en Europa com un camp ple de cadàvers joves i, en contra de la separació que va dur al fet que morissin per la bogeria criminal dels seus estats respectius, va voler enterrar-los junts en aquell cementiri de Davos. I aquesta bogeria continua en el món de baix.