Respecte, falta de

Actualment, a Pinterest i Facebook es pot consultar una col·lecció creixent —titulada Herois indepes— de més de 200 cromos que arrepleguen algunes de les frases antisobiranistes més agressives, cíniques o incultes (o les tres coses alhora) de diversos personatges unionistes. Els responsables de la col·lecció l'han encetat amb una cita de Javier Cercas, que defineixen, amb un sarcasme força ordinari, com a “escriptor extremeny”, per recalcar la suposada alienació de Cercas de l'univers cultural català. Aviam. Cercas es va traslladar a Catalunya quan tenia 4 anys. A més de parlar el català perfectament, té un coneixement enciclopèdic de la literatura catalana, que molts independentistes potser envejarien i tot (una de les seves influències literàries principals, per cert, és Quim Monzó, escriptor que ha traduït al castellà). Ras i curt, Cercas no és pas un escriptor extremeny, sinó un català que escriu en castellà. És més, els seus llibres gaudeixen d'un èxit prodigiós, també a Catalunya. Entre les seves qualitats com a narrador, hi ha la de poder tocar temes ben profunds amb un llenguatge despreocupadament quotidià, talment un E.M. Forster del segle XXI. Curiosament, a l'hora de parlar del sobiranisme, les seves habilitats com a novel·lista desapareixen com el rosari de l'aurora, de manera que sol caure en uns llocs comuns desagradables, de tan suats. Si es vol, se'l pot criticar per això, per exemple quan diu que els sobiranistes volen “una utopia assassina” (diria més aviat que els assassins de debò són els creients en l'utopia fallida d'un estat modern de matriu castellana, atès que han perpetrat matances innombrables per imposar aquesta quimera irrealitzable als catalans al llarg dels últims tres segles, des dels fets de la Gleva fins a Guillem Agulló). Però això no justifica, de cap de les maneres, tractar Cercas com una mena de marcià cultural. Al cap i a la fi, totes les opinions són respectables (per minoritàries que siguin).