Oposició decorativa

El PP ha tornat a decidir unilateralment trencar les regles del joc democràtic i modificarà la llei electoral valent-se de la majoria absoluta i sense consens amb ningú. La patacada que va rebre en les eleccions europees l'ha fet reaccionar per blindar l'espai municipal, un espai en el qual –exceptuant Catalunya i Euskadi– ha estat fort durant anys. Amb la reforma, Rajoy farà que la llista més votada obtingui l'alcaldia per assegurar-se, així, mantenir els alcaldes en una quarantena de capitals de província i en ciutats emblemàtiques com Madrid i València.

Quan el model de democràcia representativa queda substituït pel model d'elecció directa per pur interès partidista, la democràcia perd qualitat. En primer lloc perquè els partits d'esquerres –un espai tradicionalment fragmentat– no podran sobreviure a aquesta llei si no fan candidatures unitàries. És a dir, que els pactes postelectorals s'hauran de substituir pels pactes preelectorals. Conclusió: menys opcions de vot per als ciutadans.

I en segon lloc perquè els guanyadors de les eleccions ja no necessitaran pactar, consensuar, arribar a acords amb altres forces polítiques: seran investits automàticament per la llei del PP. I l'oposició perdrà la possibilitat de controlar l'obra de govern; no podran fer propostes de govern alternatives ni proposar mocions de censura. Les forces polítiques minoritàries estaran condemnades a fer de floreros a les sales de plens municipals i els alcaldes podran governar sense oposició.

Fa anys que molts col·lectius reclamen una reforma legal per fer una democràcia més participativa i donar veu a tots els col·lectius, i què fa el PP? Exactament el contrari. La qual cosa demostra que no han entès res. I després se sorprenen de fenòmens com l'aparició –i triomf– de Podemos o les ganes de Catalunya de marxar d'Espanya.