Tenien tota la raó

Doncs sí, resulta que tenien raó. Parlo de la gent que fa vint anys s'oposava que la variant de l'N-II passés per l'est de Girona. El sentit comú aconsellava gastar els diners a alliberar de peatge un tram d'autopista, en lloc de fer enfilar la carretera Gavarres amunt, projecte caríssim (va costar el triple del que es va pressupostar inicialment), que ens ha deixat un traçat agressiu, irracional, perillós i insuficient. “No hi ha altra solució”, deien els que manaven als que s'hi oposaven. “Sou uns somiatruites”, venien a dir quan els opositor deien: “N-II per l'autopista”. Ha de passar per Sant Daniel, però “abans protegirem les Gavarres i les declararem parc natural”, van prometre aleshores els responsables del PSC, promesa, per cert, oblidada també més tard, durant els seus sis anys de govern a la Generalitat. Vint anys després de tot allò, la Nacional II que no podia passar per l'autopista, hi està perfectament integrada: des d'aquest estiu tenim quatre carrils per banda en un tram de vint quilòmetres que permet anar gratuïtament de Fornells fins a Vilademuls. Camions i turismes passaran a partir d'ara pel camí de baix, planer, més còmode i segur, i la variant passarà a fer funcions de carretera comarcal. Per això, perquè ja no és nacional, l'Estat vol traspassar-la a la Generalitat, que heretaria una infraestructura costosa de mantenir. Què passarà amb aquesta via a mitjà termini, quan envelleixi? En definitiva, el temps ha donat la raó a l'ampli moviment ciutadà que es va oposar a la seva construcció i ha fet més evidents els defectes de l'obra executada. En una visita, el ministre Josep Borrell va dir: “Salvaremos la comarca [sic.] de San Daniel.” No sabia ni de què parlava. Els gironins sí que ho sabíem i per això costa d'entendre que l'Ajuntament acabés acceptant el disbarat. Ben poques ciutats tenen el privilegi d'estar en contacte directe amb un espai natural de les característiques de les Gavarres. Fer-hi passar la carretera va ser renunciar, d'alguna manera, a aquest privilegi.

A Vilademuls i Fallines, a tocar el nou accés a l'autopista des de l'N-II, hi ha plantades les monstruoses torres de la MAT, una altra infraestructura àmpliament qüestionada per molts somiatruites que demanaven, amb bon criteri, que se soterrés aprofitant les altres infraestructures que es construïen: autopista i TAV. No pot ser, va tornar a dir la mateixa veu de sempre. Massa errors, massa greus, per a un territori i un paisatge d'escala tan humana com els nostres.