Això es resol votant

Si l'atac de dimecres a l'ANC de Granollers hagués estat a una seu del PP o de Ciutadans, se n'hauria parlat a bastament a les portades dels diaris espanyols, que haurien elevat l'anècdota a categoria com en el cas dels trabucaires. En cap moment s'ha de justificar ni un gram de violència, ni que sigui verbal, ni molts menys trencar un vidre, perquè és el que esperen. Però ells ho fan i ho faran. Si hi ha un nacionalisme agressiu és l'espanyol i això es pot comprovar als TL de Twitter o als articles d'opinió dels diaris teòricament seriosos i dretans de Madrid. I a vegades també als que no es tenen per dretans però que són abans que res espanyols i segueixen al peu de la lletra allò de “roja antes que rota”. Només havies de veure alguns comentaris després de la mort de Peret, alguns de gent que es té per intel·ligent. Nosaltres, els separatistes, som els causants de tots els mals. I tenen per separatista tot el que no sigui i pensi com ells, i per tant en aquesta definició hi caben tant els que ho són, de separatistes (des del seu punt de vista), com gent que més aviat ha tingut un punt de fredor en tot el procés i que només ha insinuat que potser caldria votar.

Vénen dies complicats. S'anuncia que “sortiran coses”, que jugaran brut. Francament, si es té un dit de seny, tot això era de sentit comú. Per Espanya, com a estat, la independència de Catalunya seria un terrabastall com el de la pèrdua de les colònies, i només cal llegir el que escrivien després del 1898 aquella gent per veure quina els espera. Però com que no n'han après, com que aquells versos de Machado “Castilla, miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora” són aplicables, segueixen el mateix patró que van fer servir amb les colònies americanes. O sigui que hi haurà manyagues i cops de puny, amenaces encobertes i directes, perquè encara no han entès que tot això no es resol ni amb el pacte fiscal ni amb el sistema clàssic. Es resol votant.