De set en set
M'agrada o no
Reconec que aquest món internauta afavoreix que tothom (tot i que és una manera de dir perquè no tothom hi accedeix, sigui perquè no vol o perquè no pot) pugui transmetre informacions que a vegades revelen realitats o fets amagats, difondre una diversitat d'opinions més o menys pròpies que anteriorment no trobaven espai i, entre altres coses bones, compartir documents generosament. Tanmateix, a banda de ser un aparador que estimula l'exhibicionisme de la intimitat o potser la seva representació, aquest món sembla que convida a les opinions absolutes (que generen adhesions o repulses) i poc als matisos, a l'expressió del dubte, al balbuceig del pensament que busca una reflexió compartida. És l'imperi del m'agrada o no m'agrada, una dualitat que, amb la iconografia del polze amunt o el polze avall, es presenta per valorar els continguts de les xarxes socials i de les publicacions digitals o en la seva edició digital. Fa pensar que en els comentaris multiplicats en aquest món internauta no només hi hagi opinions contundents expressades compulsivament amb uns caràcters mínims, sinó que proliferi l'insult, el menyspreu, l'exabrupte. Deu ser un reflex social que aquesta mena de món paral·lel no genera pròpiament, però alguna cosa deu propiciar perquè a vegades sembla que obri una porta al clavegueram. En tot cas, a vegades entrar-hi és com passar per aquesta porta perquè, a més, també dóna accés a un contenidor que, sense filtrar, pot recollir i posar en circulació mentides, difamacions, calúmnies i tota mena de manipulacions. Hi ha una mena de sensació d'impunitat que deu afavorir l'anonimat, la identitat digital, la vaporositat del “núvol”. Una intenta escriure (i sobretot publicar) sense trucar a la porta de cap claveguerol, com s'anomena el clavegueram al meu poble, però sembla inevitable rebre esquitxos. I és així que, sentint-me exposada i vulnerable, a vegades voldria emmudir i desaparèixer en aquest món digital.