Disbarat

La cara d'astorat de Rajoy dient: “Es un disparate”, cosa que deia amb tot el cor, és semblant a la que va posar Suárez dient que no es podia explicar física quàntica en català. Tots dos et miren atònits perquè els resulta inimaginable que un “tros” d'Espanya i una llengua “regional” puguin ser normals. No els entra al cap. Deuen haver llegit, si més no, algun pamflet sobre l'històric “problema catalán”, però és com si els parlessis d'una invasió extraterrestre. Repeteixo: no els entra al cap. Ara bé, si escoltes el flamant Pedro Sánchez, nou secretari general del PSOE, el desconcert és el mateix: com si li diguessis que plou cap a dalt o que el riu remunta el corrent.

Això són fets visibles. Però aleshores jo em pregunto: som ciutadans espanyols o no ho som? En el primer cas, ¿com és que els dirigents, l'Estat, les elits espanyoles, el poder polític i financer (una altra cosa és el poble espanyol, al qual tinc un gran respecte), no saben res de res de Catalunya i ja no diguem dels Països Catalans? Si som part d'Espanya, ¿com és que ens tracten amb animadversió, amb una gasiveria insofrible i a sobre es queden els nostres quartos? En el segon cas, si no som espanyols, a què ve tant d'escarafall?

De moment estan intimidant-nos amb totes les seves poderoses armes i ressorts. I alhora han iniciat una tímida campanya amb l'“extranjero” (l'“extranjero”, per més que viatgin, és un lloc incomprensible, on parlen llengües estranyes i on viuen molt per sota del benestar de la siesta i el pescaíto frito). Que no es facin, però, massa il·lusions: Merkel va venir perquè li convenia, en un moment de crisi, i va dir tot el que Rajoy volia sentir. Sobre el fet que, quan la caiguda del Mur, automàticament, tots els d'Alemanya Oriental fossin membres de la Unió Europea, ni un mot.

Bé: no volen la nostra independència, però tampoc no poden admetre-la per raons econòmiques evidents, i sobretot no en saben: les neurones jacobines tenen limitacions, no us ho sembla?