De set en set
Califat
Què se'n deu haver fet, d'aquelles noies? Segrestades a Nigèria avui fa 142 dies, algunes van escapar, però encara en queden 220, aproximadament, que el més probable és que no les tornin a veure a casa seva. Forçades pels seus raptors, totes, i algunes venudes com a esclaves, els detalls són fàcils d'imaginar. Segons un portaveu de l'horda que se les va endur, l'islam permet l'esclavitud i les noies no han de rebre escolarització sinó servir com a mullers. A Occident van tardar a reaccionar, però durant uns dies hi va haver una mica de campanya i unes quantes celebritats van fer-se unes fotos. “Torneu-nos les nostres noies”, era el lema. No les han tornat ni les tornaran. Potser quan faci un any en parlarem una altra vegada. A propòsit del nou califat que ha sorgit a Mesopotàmia, amb gran desplegament de segrestos, tortures i matances, deia el papa Francesc que “és lícit aturar l'agressor injust”, però compte: “No dic bombardejar o fer la guerra.” La cínica pregunta sobre quantes divisions té el papa torna a ser oportuna. Si no ens diu com s'ha de fer per anar a buscar els assassins un per un i tancar-los fins que abjurin els seus errors, això és parlar per parlar. I, per parlar-ne amb propietat, hauríem de recuperar termes com ara neteja ètnica i persecució religiosa, que es van fer habituals durant les guerres balcàniques, i que ara hi ha com por de fer servir, no fos cas que quan tornin els membres de les brigades internacionals ens ho facin pagar. Mentre les banderes del califat ja onegen pels carrers d'Europa, centenars de mercenaris van a posar-se a les seves ordres, sense cap problema a la frontera ni per anar ni per tornar. Aviat veurem què han après. Occident, en aquests anys d'Obama, desunit i irresolut, ha perdut tota capacitat de dissuasió: les nostres crides a la pau i a la justícia universal són contemplades pels admiradors de l'extermini com una prova de covardia. Més proclius a disculpar els agressors que de rescatar les víctimes, amb prou feines ens adonem que a prop estem de morir del mateix mal.