Onze de Setembre

Dijous un servidor de vostès sortirà al carrer juntament amb milers de catalans més per fer política. Perquè nosaltres, la infanteria rasa, som la primera classe política. Seguim unes directrius, ens posem les samarretes que diuen que ens hem de posar, exhibim uns eslògans estandarditzats i repetim uns crits que són consignes. Tot això ho fem de grat i no per submissió, tenim la consciència del gra de sorra que suma en una muntanya de grans de sorra. Gràcies a les mobilitzacions extraordinàries i a unes consignes clares i senzilles, ens sentim forts.

Dijous la infanteria rasa farem política capdavantera, expressarem la voluntat popular amb alegria democràtica. Qui hi estigui en contra, que faci política en contra, però que no enganyi ni s'enganyi dient que sortim al carrer instigats per en tal o en tal altre. Quin gran error atribuir el procés sobiranista a l'estratègia d'uns partits i a uns inexistents deliris totalitaris! Quin gran error no admetre que la causa real és la rampant animadversió política contra el fet català manifestada en paraules, actituds, lleis i escanyaments fiscals! Quin gran error perseverar en el negacionisme de la llengua i la cultura catalanes i qualificar de fractura social l'afany de rompre d'una vegada el vassallatge!

Catalunya vol l'autogovern i aquesta és una aspiració profunda, arrelada, un sentiment que es transmet de generació en generació i que no es pot extirpar ni amb les armes ni amb les lleis. Quan van mal dades es condensa, es palpa, es respira. I surt a la llum en forma d'explosió pacífica. Jo ho veig en la gent gran i en moltes capes de població que no tenen inquietuds polítiques ni ideològiques. Diuen prou d'una manera m'atreveixo a qualificar de natural, amb l'argument més nu de tots: això no es pot aguantar més. La infanteria rasa està delerosa
de poder-ho dir ben clar i amb totes les lletres.