Un pont feixuc

Ens hem passejat per la vora del nou pont en construcció sobre el riu Ter, que ha d'unir la carretera de Sarrià, després de passar l'hospital Trueta, i l'altra riba al costat de l'antic col·legi salesià. Hi hem arribat caminant pel costat esquerre del riu, per un corriol que comença a les ribes del Ter, passa per sota dels altres ponts, i tot retallant entre verds exuberants, segueix per la part inferior de les instal·lacions del GEiEG —a la vista l'illa del Ter, poblada d'ànecs— fins a arribar just a sota el nou pont, on una tanca d'obra ens impedeix de continuar. És un passeig aconsellable, sobretot a les primeres llums del dia, quan la claror comença a vèncer la fosca de la nit. En aquella hora l'oreig és pur. El riu porta corrent, de manera que la remor del seu cabal encara ajuda a fer més plaent el paisatge.

Des d'aquella posició inferior hom està en condicions de contemplar el nou pont amb detall. Ara les obres estan molt avançades i la primera impressió –que em perdonin– és que ens han encolomat un projecte que no volia ningú. El paviment, en la seva part transitable, és una superfície plana i seguida que no té gaire interès. Però per obtenir la resistència adequada se subjecta amb unes grans estructures de ferro que s'aixequen formant arcs inversos. Però en lloc de deixar a la vista els cables o tirants que han de subjectar el pont, romanen envoltats d'unes enormes planxes de ferro que emergeixen en tot el trajecte. No opinarem sobre la fórmula des d'un punt de vista d'enginyeria –ens agradaria que algú ho fes– però des de la vessant estètica és estrictament maldestre: uns grans volums de ferro que dominen i que semblen francament excessius i barroers. A tot el món hi ha ponts molt més llargs que s'han bastit amb formes més esveltes. Hem de confessar que ens sentim sorpresos que ningú per ara –que sapiguem– hagi compartit aquesta opinió, i convidaríem els amables lectors que ho comprovessin per ells mateixos i hi diguessin la seva. De moment, el pont encara s'aguanta gràcies a unes torres provisionals d'obra a la base. Arribarà el dia de retirar-les i comprovar que es manté dempeus, tot i el pes que haurà d'aguantar i el volum de vehicles que l'espera. L'hora de la veritat per a una construcció feixuga, que presenta un retard endèmic.

Un pont que es va projectar tot pensant a treure el trànsit pesant del mig del Pont Major i fer-lo passar per la muntanya, per damunt de les vies del tren convencional que havien d'anar soterrades fins al Congost (!). Llavors, el pont i el nou vial permetrien als veïns del barri una major tranquil·litat. Però els somnis s'han esvaït, i ara mateix és dubtosa la seva eficàcia, tot i que un pont sobre un riu no hi és mai de massa!